L'emoció de les emocions!

Divendres 4 de novembre de 2011

CINQUENA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT ESCOLAR A INFANTIL:

Segona sessió d’Educació Emocional

Ja és el segon dia que poso en marxa la programació d’educació emocional. Avui, però, ho faig amb els alumne d’educació infantil. Bàsicament duré a terme la mateixa línia d’activitats del dia anterior però això sí, adaptada al nivell educatiu d’aquests infants. Així doncs, seguiré la mateixa estructura que vaig emprar en l’altra entrada per explicar-vos què tal va anar:

Com et sents?

Més tranquil·la que l’altra vegada. Em sento com si fos una segona oportunitat per millorar allò que vaig fer la sessió anterior.

Quines són les indicacions de la psicopedagoga?

Com en la sessió anterior, primer hem de fer les rutines. Aquest cop ja he previst que tindré només mitja hora per poder desenvolupar les activitats.

Quin és l’objectiu d’avui?

-          Detectar el nivell de consciència emocional en els infants mitjançant la identificació d’expressions facials.

-          Expressar emocions i sentiments a través de la nostra cara.

Quina és la planificació de les activitats? Avaluació de la psicopedagoga.Autoreflexió sobre la pròpia pràctica psicopedagògica.

1.   Conversa emocional: Encetem la sessió duent la conversa que normalment tenim al principi de la classe de suport educatiu, quan fem les rutines. Preguntem “què tal el dia?”, “Com esteu avui?”, “Jo a vegades estic trista quan plou i no puc anar al parc a jugar. I tu?”, etc. La psicopedagoga creu que aquesta activitat és adient per començar i trencar el gel. Això sí, per cridar la seva atenció em recomana que els toqui la mà quan els hi parli. En general l’activitat ha anat bé. Els infants estan acostumats a aquesta conversa al principi de la sessió. Ara bé, els ha costat respondre les preguntes tipus l’última que he posat a l’exemple. Tot allò abstracte, que hagin de mirar molt enrere i no sigui al seu abast immediat, els costa molt d’entendre.

2.  Cançó “Si estàs content, pica de mans!”: L’explicació la trobem a l’entrada amb data 29 de novembre. La psicopedagoga m’ha felicitat pel gran esforç que he fet a l’hora d’expressar les emocions, ja què he gesticulat exagerant-ho moltíssim. Com en l’anterior sessió, ha anat molt bé! S’han quedat bocabadats escoltant la cançó però de seguida s’han unit fent els gestos, i fins i tot un d’ells s’ha animat a expressar les emocions amb les cares. Un dels dos nens es mostra molt apàtic, com si li fes por o respecte cantar la cançó. Es va mostrar immòbil gran part de la cançó. Per posar-vos un exemple de lo ben acceptada que ha estat aquesta activitat, dir-vos que, en acabar la sessió la vam tornar a repetir perquè una dels infants no la parava de demanar. L’antre nen, però, en sentir-la de nou va agafar la mà de la psicopedagoga i l’apretava fort.

3.   Power point avaluació inicial: Tal com ens va recomanar la psicopedagoga, he adaptat el power point posant només fotografies facials i que facin referència als conceptes: content, trist i enfadat. Primer hem vist tota la presentació sense parlar. Es tracta que els infants identifiquin les expressions facials i ho verbalitzin. S’anima als nens a expressar amb la cara les emocions que hi apareixen. Abans de fer-ho ens toquem la cara per a veure què hi tenim: els ulls, el nas, la boca, les orelles, etc. A la psicopedagoga li ha encantat les fotografies que havia escollit. M’ha recomanat que la torni a repetir, a mode de rutina, unes quantes sessions perquè aquests nens necessiten d’aquesta repetició per assimilar els continguts i competències que es volen treballar. Un dels infants ha identificat alguna cara mentre fèiem el primer visionat. Semblava que ho tingués molt clar. L’altra ha restat immòbil però a la segona vegada que hem vist les fotografies, i les hem pogut comentar, tots dos s’han animat i fins i tot la nena ho ha relacionat amb la cançó i feia els gestos que fem quan la cantem.

4. Cercle de les emocions: Per fer aquesta activitat primer fem un massatge facial a un mateix. Verbalitzem les parts de la cara i ens les acariciem. Fem el mateix però al nostre company. Quan acabem donem les gràcies. L’activitat consisteix en expressar una emoció amb la cara i fer que els altres l’endevinin, i així anar rodant fins que tothom surti a l’escenari. He estat jo mateixa qui ha començat l’activitat donant-ne un model de com fer-ho. Ha anat molt bé que sigui jo qui hagi començat l’activitat perquè els infants de seguida han agafat la dinàmica. Un d’ells, però, li costa expressar-se amb gestos. Fa que siguin mínimament perceptibles degut a la seva flaccidesa muscular. Però no hi ha cap problema perquè entre tots l’animem, endevinem les emocions que ha escollit i ell al final diu “estic content!” i això és genial!

S’ha dut a terme tota la sessió assentats en tamborets i en disposició de rotllana. Així hem estat tots a la mateixa altura, amb major facilitat per accedir a les nostres cares i amb una distància menys gran que a la taula.

Atenció repte!!:

La psicopedagoga em proposa una bogeria (tal com diu ella) que la faci o no depèn de mi perquè no ho contemplo en la meva programació. M’ha proposat el treball de les emocions a partir de diferents talls de pel·lícules de dibuixos de Disney. Per suposat, el proper dia treballaré en aquest repte per poder-lo dur a terme en la propera sessió. A veure què tal!

Com t’has sentit després de la sessió?

Avui ha anat molt millor que l’anterior! He aplicat les propostes de millora que em va aconsellar la psicopedagoga i la veritat, ha funcionat molt i molt bé!!! Em sento molt contenta i feliç. Mentre duia a terme la sessió, com que tot anava sobre rodes, em sentia com dins d’un núvol: flotant! Tot fluïa amb una perfecció inexplicable. Ha estat genial! A l’acabar he mirat la cara de la psicopedagoga: estava amb la boca oberta!! Fantàstic!