Reconduir situacions

Divendres 18 de novembre de 2011

SISENA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT ESCOLAR A INFANTIL:

Quarta sessió d’Educació Emocional

Durem a terme una variació de la sessió anterior però adaptada amb els infants d’educació infantil i tenint en compte les propostes de millora que em va aconsellar la psicopedagoga. Aquest és el resum de la sessió:

Com et sents?

Tranquil·la.

Quines són les indicacions de la psicopedagoga?

M’ha aconsellat que primer faci les activitats de rotllana i que deixi la fitxa per fer-la a la taula, com a tancament.

Quin és l’objectiu d’avui?

•           Identificar verbalment les emocions.
•           Expressar emocions i sentiments a través de la nostra cara.
•           Identificar necessitats a través de les expressions facials.

Quina és la planificació de les activitats? Avaluació de la psicopedagoga.Autoreflexió sobre la pròpia pràctica psicopedagògica.

1.    Conversa emocional: Activitat explicada amb data 4 de novembre. La psicopedagoga em felicita per posar en pràctica els consells proposats l’anterior dia. És més fluïda que l’anterior sessió.

2.    Massatge facial: Activitat explicada amb data 4 de novembre. La psicopedagoga em felicita perquè aquesta activitat funciona molt bé.

3.    Cançó “Si estàs content, pica de mans!”: L’explicació la trobem a l’entrada amb data 29 de novembre. La psicopedagoga m’ha donat l’enhorabona perquè cada cop té més bons resultats aquesta activitat, i cada vegada prenen més protagonisme els infants. Em proposa que per la pròxima sessió busqui estratègies perquè els nens cantin la cançó, ara que ja la coneixen. Els infants han fet els gestos i s’han sentit més còmodes que l’altre dia. La psicopedagoga em comenta que aquest fet es dóna perquè no és el primer dia que fan aquesta cançó i diu que “per estar segurs d’una cosa hem de fer-ho molts cops”.

      4.  PA-TA-TA!!!: Activitat explicada amb data 16 de novembre. La psicopedagoga continua trobant molt bé aquesta activitat. Em ressalta que el fet de deixar decidir els infants és una molt bona opció perquè fomento la presa de decisions, una competència poc desenvolupada en aquests nens. He observat que una dels infants, a l’hora d’expressar amb la cara, confon trist per enfadat. Per reconduir-ho li dèiem que era una bromista i així ha pogut observar la seva confusió i rectificar-la.

5. Vídeo El Rei Lleó: Activitat explicada amb data 16 de novembre. La psicopedagoga troba el vídeo un xic complex per treballar-ho a aquestes edats tan tendres. Em proposa d’elaborar noves cares que es vegi la imatge per ambdues cares perquè si només es veu per una els infants o bé no la veuen o bé no me l’ensenyen perquè la necessiten veure. Tenia clars els consells que m’havia donat la psicopedagoga. Per això, primer hem presentat les cares i hem practicat com les havíem d’utilitzar. Mentre observàvem el vídeo hem aixecat les cares quan ens sentíem contents o trists. És curiós que un dels infants ho feia al revés tota l’estona!

6. Jo sé el que tu  necessites: Activitat explicada a data 16 de novembre. La psicopedagoga ha dit que la fitxa els ha servit per tornar a la rutina que ells necessiten, és el que el ells estan acostumats a fer: treball sobre paper. En un moment donat he facilitat els llapis per escriure als nens. La psicopedagoga m’ha cridat l’atenció perquè estava vetant autonomia! Calia deixar decidir als infants què era el que ells necessitaven per fer aquella activitat. Estic contenta perquè han resolt l’activitat molt fàcilment i gairebé han portat ells el fil de l’activitat.

S’ha dut a terme tota la sessió assentats en tamborets i en disposició de rotllana. L’última activitat es realitza a la taula.

Com t’has sentit després de la sessió?

En general, el desenvolupament de la sessió ha anat molt bé. He reconduït les següents situacions:

•          Un dels infants volia utilitzar l’ordinador i li he dit que ara l’havíem de tancar per guardar-lo per una altra estona perquè “Mira que tinc aquí són unes cares...” i l’activitat ha pogut continuar amb normalitat.
•          El mateix nen volia veure les fotografies de la càmera fet que demostra que aquest aparell és habitualment emprat dins del seu entorn. He apagat i guardat la càmera mentre li explicava que el proper dia li ensenyaria amb molt gran les fotografies i que les penjaríem al racó emocional de l’aula.
•         La nena cridava l’atenció com mai ho havia fet fent tonteries i per això havia d’aprofitar aquest desgavell per continuar amb les activitats. Així doncs, aprofitava el que estava fent per cridar-li l’atenció i lligar-ho amb l’activitat i així ella tornava a centrar-se.