Anàlisi DAFO - Eines per al debat

PRESENTACIÓ:

El període de pràctiques, que ara tot just està finalitzant, tenia com a eix central quatre objectius:

·      Observar i analitzar com es treballa l’educació emocional en l’Associació Down Lleida.

·      Cercar informació sobre la intervenció en educació emocional en els infants amb síndrome de Down.

·      Dur a terme una programació en educació emocional.

·      Recopilar les activitats dutes a terme per realitzar un banc de recursos emocionals.

Entorn a aquests objectius duré a terme l’anàlisi DAFO que es proposa en aquesta activitat de debat. Basaré l’anàlisi en el que ha comportat dur a terme aquesta tasca plantejada en el Pla de Treball, i en una possible prolongació i continuació en un futur immediat.

MATRIU DAFO:

Factors positius	Factors interns		Factors negatius
	Fortaleses	Debilitats
	Haver cursat el Pràcticum I en el mateix centre.    Tenir un postgrau en Educació Emocional de la Universitat de Lleida.    Aquesta programació pretén donar resposta a les mancances de gestió emocional que presenten les persones amb síndrome de Down.    Gran implicació de l’Associació en tot els aspectes que fomentin autonomia i autodeterminació en les persones amb síndrome de Down i les seves famílies, i per tant, promoguin la inclusió i normalització d’aquestes persones dins de la societat.    La programació d’educació emocional encaixa amb els objectius que l’Associació s’ha proposat per aquest any: autonomia i autodeterminació de les persones amb síndrome de Down.    La programació d’educació emocional encaixa amb el treball en xarxa que es duu a terme de manera conjunta amb l’Associació Down Huesca.	Falta de temps: hi ha dies que la tutora no hi és a l’Associació perquè té tasques a fer a l’exterior i no es pot dur a terme la sessió planificada.   Ritme frenètic de l’Associació: una activitat inesperada pot impedir dur a terme la tasca planificada.   Sobrecàrrega de feina de la tutora: La psicopedagoga coordina moltes tasques dins de l’Associació. Això dificulta l’accés a fer-li consultes, a que em faci un bon seguiment, a que em supervisi la feina, ...   Organització de l’espai de l’entitat: Físicament, el centre és molt petit. Tots els professionals han de compartir tots els espais que hi ha. No hi ha un pacte acordat per organitzar l’espai i/o material per això s’és més propens a la seva pèrdua.
	Oportunitats	Amenaces
	Les famílies estan molt implicades a l’Associació Down Lleida.    Els centres educatius tenen contacte continuat amb l’Associació.    Durant el pràcticum hem tingut contacte amb els mitjans de comunicació en diferents moments i s’han fet ressò d’algunes de les activitats del centre.    Bona relació amb l’Ajuntament de Lleida, on hi ha joves de l’Associació que hi treballen, i amb qui s’han signat diferents convenis.	Falta de sensibilitat de la societat vers la realitat de les persones amb síndrome de Down.  Limitacions socialitzadores de les persones amb síndrome de Down.  Limitacions comunicatives de les persones amb síndrome de Down.  Variabilitat del caràcter en les persones amb síndrome de Down.  Variabilitat del ritme en les persones amb síndrome de Down.
	Factors externs

ANÀLISI:

Tot seguit procediré a l’anàlisi de la matriu DAFO que us he exposat abans. Ho faré seguint la proposta d’en Rafael i responent les preguntes plantejades.

-       Com es pot detenir cada debilitat?

•     Falta de temps: En la temporització de la intervenció cal tenir present aquest fet i no deixar el temps just per dur-la a terme. Més val deixar uns dies de marge al final de període de pràctiques per si ens haguéssim trobat en aquesta situació i per tal de no tenir sorpreses desagradables d’última hora. D’altra banda, si tot hi haver fet aquesta previsió, la falta de temps ens suposa un problema, cal fer ús de la fase d’ajustament del Pla de Treball on haurem de ser realistes i argumentar que per motius de temps no es podrà fer certes actuacions. Això comportarà que a l’hora d’avaluar-nos tinguem uns resultats nuls en resposta a certs objectius plantejats. Definitivament, val més la pena fer una planificació realista i preveient possibles imprevistos que no pas anar justa de temps.

•     Ritme frenètic de l’Associació: festa de Nadal, concert benèfic de l’Associació, Actes de lliurament de premis Down Lleida, presentacions de llibres, sessions fotogràfiques pel calendari, entrevistes a mitjans de comunicació, etc. Han estat tantes les activitats que han aparegut inesperadament durant aquest trimestre que em faig creus de la mà d’hores que tenia prevista fer una feina i no l’he pogut fer perquè hi havia una altre assumpte a tractar. Em remeto a l’argument que he utilitzat en l’apartat anterior. No podem temporalitzar totes aquestes activitats, però sí podem proposar una intervenció realista que contempli aquest ritme frenètic de l’Associació. És més, si ho fem, estem presentant una planificació coherent que s’adapta a la realitat d’aquesta entitat i al seu ritme. Insistim en el fet que la fase d’Ajustament del Pla de Treball ha estat especialment útil en la meva intervenció del Pràcticum II.

•     Sobrecàrrega de feina de la tutora: Aprofitar al màxim les hores que la psicopedagoga dedica a fer feina de despatx: dilluns de 18h a 19h, dimecres de 19h a 20h i divendres de 19h a 20h. Portar totes les preguntes que hagi de plantejar-li per escrit. Escriure’m les seves respostes perquè no siguin oblidades o confoses. Facilitar-li documents per escrit perquè se’ls miri ella quan tingui temps. Posar-me en contacte a través del correu electrònic per fer més àgil la comunicació. Està disponible sempre que la psicopedagoga et demani per ajudar-la en alguna tasca. Oferir-te en la feina de psicopedagoga i/o altres tasques. Parlar amb els altres professionals que treballen a l’Associació, ells també poden aportar solucions a les teves preguntes.

•     Organització de l’espai de l’entitat: La programació que he planificat i estic acabant de dur a la pràctica la deixaré recollida en un dossier amb suport paper i dins d’un arxivador degudament ordenat i organitzat per apartats. Els membres de l’Associació hi podran trobar la programació amb les activitats detalladament explicades, així com el material necessari per la seva posada en pràctica.

-       Com es pot aprofitar cada fortalesa?

•    Haver cursat el Pràcticum I en el mateix centre: Aquest fet permet que conegui la dinàmica i el context general de l’Associació, i per altra banda, conec i he analitzat el context concret en el qual intervindré: el Programa de Suport Educatiu dels infants de Primària i Infantil.

•   Tenir un postgrau en Educació Emocional: Aquesta formació específica fa que el domini dels continguts i les competències emocionals sigui més elevat, i que d’aquest fet se’n beneficiïn els mateixos infants que rebran la intervenció basada en aquest aspecte de desenvolupament tan concret.

•    Aquesta programació pretén donar resposta a les mancances de gestió emocional que presenten les persones amb síndrome de Down: Es pretén facilitar el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions amb la fita de capacitar els infants, que assisteixen a l’Associació Down Lleida, d’afrontar millor els reptes que se’ls planteja a la seva vida quotidiana. Així doncs, es vol donar eines als nens i nenes per saber donar una resposta assertiva a les seves emocions amb la finalitat de prevenir l’efecte nociu de les emocions negatives, i potenciar les emocions positives.

•    Gran implicació de l’Associació: L’Associació reben de manera molt positiva totes aquelles iniciatives que promoguin, com a fi últim, la inclusió i normalització de les persones amb síndrome de Down. Afavorir en el desenvolupament d’una competència emocional i unes habilitats de vida contribueix en aquest aspecte. És per aquest motiu que la intervenció proposada encaixa dins dels principis d’aquesta entitat.

•    La programació d’educació emocional encaixa amb els objectius que l’Associació s’ha proposat per aquest any: L’Associació posa molt esforç en projectes d’autonomia de les persones adultes: conviure amb pisos tutelats, inserció laboral, tractament de l’oci, etc. No obstant això, aquest aspecte del desenvolupament s’ha de començar a treballar ja des de ben petits. Per aquest motiu, amb la programació que he plantejat estic contribuint amb un granet d’arena per la consecució d’aquesta fita més àmplia.

•    La programació d’educació emocional encaixa amb el treball en xarxa que es duu a terme de manera conjunta amb l’Associació Down Huesca: Tot just aquest any s’ha iniciat aquest treball en xarxa que té com a finalitat última l’autodeterminació de les persones amb síndrome de Down. En un primer moment, és a dir l’actual, es treballa amb les persones adultes i els joves. Però està previst que en els propers anys descendeixin a nivells més baixos fins a arribar a la intervenció prematura on els aspectes emocionals juguen un paper important. Segons la tutora professional de psicopedagogia, ja tindrem una bona programació d’educació emocional per oferir.

-       Com es pot explotar cada oportunitat?

•     Les famílies: En el moment que venen a portar-nos els infants a l’Associació, així com en el moment que els venen a buscar, podem interactuar amb elles explicant què farem i què hem fet. M’he trobat, però, que els pares de primària prioritzaven en importància el fet d’haver acabat de fer els deures abans que poder treballar aspectes emocionals. Però a nivell general els ha agradat la iniciativa proposada en la intervenció i han acceptat de bon grat que els nens fessin cinc cèntims a casa del que havien fet, per mitjà d’activitats que s’extrapolen a la llar.

•     Els centres educatius: L’agenda és un mitjà molt potent de comunicació. Cada dia que els infants venen a l’Associació mirem l’agenda i la llegim. Allí escrivim els pares, els mestres i la psicopedagoga de l’Associació, així com l’infant. És una eina molt potent perquè tots sabem tot el que fa i deixa de fer l’infant. D’altra banda, els correus electrònics o el telèfon són altres vies per poder-nos posar en contacte amb els centres educatius. A més a més, durant el primer trimestre la psicopedagoga i la psicòloga de l’Associació, les quals formen el departament psicopedagògic de l’entitat, han visitat totes les escoles que tenim adscrites a l’Associació. Així doncs, el contacte és directe i continuo en el temps.

•     Mitjans de comunicació: El fet de fer un calendari amb esportistes famosos com en Carles Puyol, jugador del Barça així com en Marc Màrquez, motorista professional, fa que Down Lleida se n’hagi fet ressò en els mitjans de comunicació. D’altra banda, la televisió local TV Lleida, s’ha posat en contacte amb nosaltres per entrevistar joves i nois/es de l’ESO per fomentar aspectes inclusius i de normalització i donar així una visió més acostada a la realitat del dia a dia d’aquestes persones. Tots aquests fets fan que s’obri una oportunitat per fer un treball de sensibilització de la societat vers aquestes persones, la seva realitat i què podem fer per facilitar-los-hi la seva inclusió en entorns normalitzats.

•     Ajuntament de Lleida: El fet de tenir diferents convenis laborals amb l’ajuntament comporta que aquest ens públic tingui joves amb síndrome de Down treballant dins d’aquesta entitat. Els membres d’aquest cos públic han pogut veure i conviure amb persones amb síndrome de Down i han vist la seva realitat fet que ha suposat una elevada sensibilització cap a la seva realitat. Aquest aspecte es pot potenciar fent altres propostes educatives que mirin cap a la sensibilització de la societat en general, però promogudes des de l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de l’Associació Down Lleida.

-Com es pot defensar cada amenaça?

•   Falta de sensibilitat de la societat: L’Associació té programat diferents intervencions de sensibilització: Unitat Didàctica per primària i l’ESO, xerrades informatives a centres educatius, l’escola de pares, concursos escolars, etc. D’altra banda, aquesta amenaça es pot debilitar a través d’iniciatives com la que jo mateixa he proposat: el treball de les emocions. Amb aquest treball intern de les persones amb síndrome de Down, estem contribuint a que els infants amb síndrome de Down siguin més hàbils socialment i més competents emocionalment per a què la seva inclusió sigui el més normalitzada possible.
•   Limitacions socialitzadores de les persones amb síndrome de Down: desenvolupar estratègies socials en les persones amb síndrome de Down amb intervencions com la programació emocional proposada.
•   Limitacions comunicatives de les persones amb síndrome de Down: Promoure altres vies de comunicació que no només sigui l’oral i la verbal, com ara l’expressió no verbal, els dibuixos, la música, etc.
•   Variabilitat del caràcter en les persones amb síndrome de Down: Reconduir situacions que es puguin donar en les diferents sessions que es duen a terme durant la intervenció.
•   Variabilitat del ritme en les persones amb síndrome de Down: Adaptar-nos al ritme de treball dels infants, prioritzar allò realment important, escoltar els infants i reconduir els seus interessos cap al treball d’allò prioritzat.

ESTRATÈGIES:

- Estratègies ofensives:

•       Conversa informal amb les famílies en acabar les sessions del Programa de Suport Educatiu.

- Estratègies defensives:

•       Elaboració i posada en pràctica d’una programació d’educació emocional que va en coherència amb els objectius generals de l’Associació.
•       La programació d’educació emocional està enfocada per donar eines i estratègies als infants amb síndrome de Down i així contribuir, des de l’altra banda, als programes de sensibilització que es promouen des de l’Associació.
•       Aquestes eines i estratègies serviran per a que els infants amb síndrome de Down minvin la imatge estereotipada que té la societat vers ells perquè els farà ser més competents socialment i emocionalment.

- Estratègies de reorientació:

•        L’Ajuntament ha donat una subvenció a l’Associació per llogar un local més gran on l’espai es pugui organitzar i gestionar de manera més òptima. No obstant això, no tenim prou diners per moblar aquest nou centre i per això s’han promogut diferents actes per tal de recaptar diners: concert solidari, loteria, calendari, etc.

-  Estratègies de supervivència:

•        Promoure la nostra tasca per diferents mitjans: Internet a través de la pàgina web i el facebook, els mitjans de comunicació com és la televisió local, així com el telenotícies comarques i el programa els Matins de TV3, la premsa escrita i la ràdio, on els joves col·laboren en un programa de la COPE.
•       Xerrades informatives a centres educatius per sensibilitzar els nens i nenes de l’edat dels infants que tenim al nostre càrrec perquè se’n facin càrrec de la realitat que viuen els seus companys/es.
•         Ajustament del Pla de Treball al temps real que tenim per dur a terme la intervenció. Prioritzar allò realment important i que ens servirà per extraure conclusions significatives, útils i funcionals.

CONCLUSIONS:

El centre on he fet les pràctiques, com molts d’altres, té els seus punts forts i les seves debilitats que fan que els fonaments de la institució de vegades flaquegin. L’anàlisi DAFO ha permès adonar-me’n de quines són aquestes debilitats, i reflexionar al voltat de tot allò que podem fer per prevenir-les i/o afrontar-les. A trets generals podem dir que, a nivell personal aquest anàlisi m’ha servit per donar resposta als següents temes:

•        La temporització de la meva intervenció durant el període de pràctiques.
•        L’organització del material i les activitats proposades en la programació d’educació emocional.
•        La relació amb les famílies.
•        La relació amb la psicopedagoga.
•        La relació amb els centres educatius.
•        La intervenció amb els infants amb síndrome de Down.
•        Com encaixo jo i la meva intervenció en la tasca de l’Associació.

A nivell de centre podem concloure que aquest anàlisi m’ha ajudat a comprovar certes accions que es duen a terme en l’Associació:

•        Com afecten els factors externs en el treball de l’Associació.
•        Com s’autogestiona aquesta entitat.
•        Com es dóna  a conèixer l’Associació a la resta de la societat.