Última sessió de la intervenció proposada

Dimecres 7 de desembre de 2011

NOVENA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT ESCOLAR A PRIMÀRIA:

Vuitena sessió d’Educació Emocional

Continuem treballant l’autoestima. Aquest és el resum de la sessió:

Com et sents?

Tranquil·la i expectant, avui he fet un canvi en alguna activitat.

Quin és l’objectiu d’avui?

·            Identificar verbalment les emocions.

·            Reconèixer quines activitats ens fan sentir contents i quines tristos.

·            Reconèixer quines activitats sabem fer.

Quina és la planificació de les activitats? Avaluació de la psicopedagoga. Autoreflexió sobre la pròpia pràctica psicopedagògica.

1.    Conversa emocional: Activitat explicada amb data 4 de novembre. Ha anat molt bé perquè estem al mig del pont i hem pogut parlar sobre què hem fet un dia de festa (l’anterior dia era sis de desembre: Festa!). Per tant, hem tingut un altre tipus de conversa, diferent a la diària on l’escola és la gran protagonista. Avui ha aparegut la família, les activitats que fem amb els seus membres i les coses que hem fet i no hem fet.

2. Massatge facial: Activitat explicada amb data 4 de novembre. Els infants coneixen la dinàmica de l’activitat, i aquesta es desenvolupa de manera excel·lent.

3. Cançó “Si estàs content, pica de mans!”: L’explicació la trobem a l’entrada amb data 29 de novembre. La psicopedagoga em fa notar que aquesta activitat és amb la que més evolució s’ha notat en els nens i en el procés d’intervenció. És per això que m’ha dit que basi l’avaluació en aquesta activitat. Tot en general està molt bé, però al fer diàriament la cançó he pogut veure com els infants han evolucionat al llarg d’aquestes setmanes en l’aspecte emocional. A més a més, m’ha dit que aquesta activitat també em serveix per avaluar la meva pròpia evolució com a psicopedagoga.

 4. Fotografies “Quantes coses sé fer bé!”: Activitat explicada amb data 30 de novembre. Avui he fet més canvis tenint en compte els consells del dia passat que em va donar la psicopedagoga. He posat en una caixa les fotografies i una cara trista i una contenta. He demanat als infants que classifiquessin l’activitat que surt a la foto depenent si es posen contents quan la fan o no.  

5. Fitxa “Quantes coses sé fer bé!”: En aquesta fitxa apareixen quatre infants fent diferents activitats. Els nens havien d’encerclar aquelles que ells creuen que saben fer molt bé. L’han fet sense cap problema. A més a més, aquesta activitat ha iniciat una conversa al voltant de les activitats que saben fer i com de bé les fem.

Com t’has sentit després de la sessió?

M’he sentit molt a gust. A més a més, després de la sessió, durant l’avaluació diària que fem amb la tutora m’ha comentat que ha anat molt bé fer aquest tipus d’activitats amb una dinàmica diferent a la que estan acostumats. La meva sensació, abans de tenir aquesta conversa amb la tutora, és que quan els infants fan les activitats que proposo seguint una dinàmica més lúdica, i deixant de banda la taula per assentar-nos en rotllana, els infants s’esvaloten molt i criden l’atenció contínuament. Havent tingut la conversa amb la tutora em tranquil·litza saber la seva opinió. M’ha dit que ha anat molt bé dur a terme aquesta intervenció perquè els infants s’acostumessin a fer altres dinàmiques i a canviar de referent. A primària costa més que a secundària dur a terme aquest tipus de sessions perquè els nens d’infantil i primària tenen la mestra tutora com a únic referent i no viuen tants canvis. En canvi a secundària, on són molts especialistes els qui entren a l’aula, estan acostumats a aquest canvi de referent i de dinàmiques.