El ritme el marquen els infants

Dimecres 16 de novembre de 2011

SISENA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT ESCOLAR A PRIMÀRIA:

Tercera sessió d’Educació Emocional

Avui som sis alumnes a la classe. Ha vingut un altre nen que assisteix de manera intermitent a l’Associació fent que sigui difícil dur a terme la seva evolució i seguiment per part dels professionals de l’entitat. Avui farem la segona tongada d’activitats de consciència emocional. Aquest és el resum de la sessió:

Com et sents?

Tranquil·la, amb moltes ganes de fer la sessió. Em sento més segura de mi mateixa, segura perquè ho faré molt bé!

Quines són les indicacions de la psicopedagoga?

M’ha avisat de l’arribada d’aquest infant. El coneixia d’un parell de sessions que va assistir l’any passat, però va tornar a desaparèixer fins a dia d’avui. La psicopedagoga m’aconsella tranquil·litat i que prevegi les accions d’aquest nou infant ja que té el costum de tocar les parts íntimes tan de nens com de persones adultes. Cal reconduir constantment aquest tick així com intentar evitar que faci sons de porquet que distorsionen la classe. També em diu que pot ser que quan el toqui em digui coses grolleres com ara “caca”.

Quin és l’objectiu d’avui?

•           Identificar verbalment les emocions.
•           Expressar emocions i sentiments a través de la nostra cara.
•           Identificar necessitats a través de les expressions facials.

Quina és la planificació de les activitats? Avaluació de la psicopedagoga.Autoreflexió sobre la pròpia pràctica psicopedagògica.

1.    Conversa emocional: Activitat explicada amb data 4 de novembre. La psicopedagoga em diu que cal personalitzar la feina, i més en concret l’atenció. No és el mateix preguntar “Esteu preparats?” que fer-ho un per un personalitzant-ho i cridant així l’atenció. El feedback positiu incrementa la motivació i l’autoestima. D’altra banda, la psicopedagoga emfatitza que el contacte amb els ulls és molt important quan parlem amb aquests infants. Una de les nenes crida l’atenció contínuament volent que mirem les seves ferides, la seva camiseta, i no deixa parlar als altres. Emfatitzo la necessitat de respectar els torns i de saber esperar. Quan li arriba el seu torn no vol parlar, només quan ho fan els altres per cridar l’atenció. L’altra nena no vol parlar gens, ni que l’animis i la toquis suaument. Els altres tres infants força bé. Costa seguir les indicacions que m’ha donat la psicopedagoga perquè ara són cinc infants i si et centres només amb un els altres se’t desmarxen ràpidament i molt fàcilment! Quin estrès!

2.    Cançó “Si estàs content, pica de mans!”: L’explicació la trobem a l’entrada amb data 29 de novembre. La psicopedagoga m’ha dit que aquesta activitat ha anat molt bé i que la repeteixi cada dia per començar o acabar la sessió. Els infants han fet els gestos i s’han sentit més còmodes que l’altre dia. La psicopedagoga em comenta que aquest fet es dóna perquè no és el primer dia que fan aquesta cançó i diu que “per estar segurs d’una cosa hem de fer-ho molts cops”.

3.  Power point: Activitat explicada a data 4 de novembre. Abans de començar fem el massatge facial. La psicopedagoga creu que és una molt bona alternativa començar aquesta activitat amb el massatge facial per tal d’ajudar als infants a reconèixer la seva pròpia cara, i d’altra banda, la dels demés. Em comenta que a aquests nens els costa molt tocar-se de manera suau i que amb aquesta activitat ho estic fomentant. Amb les imatges noves tot sembla molt més fàcil. L’activitat s’ha desenvolupat molt bé. Em crida l’atenció un nen que quan se li demana que expressi una emoció només diu “Sí” i es queda immòbil.

      4.  PA-TA-TA!!!: Aprofitant que els infants han expressat de manera satisfactòria diferents emocions traiem la càmera de fotos i els proposem que escullin l’expressió facial que més els agradi perquè puguem fer una foto i penjar-la al racó emocional. Així doncs, els mateixos nens trien l’emoció, la verbalitzen i l’expressen amb la cara. La psicopedagoga em comenta que li ha agradat molt aquesta activitat i la idea de fer un racó emocional. M’aconsella que per la propera vegada que faci aquest tipus d’activitat els faci posar de peu per fer-los sentir protagonistes. Tenia pensat poder fer una foto amb les tres expressions emocionals que estem treballant a cada nen, però de seguida han mostrat més interès en poder mirar les fotos a la pantalla que en fer l’activitat. Així doncs, he tallat l’activitat per continuar amb la sessió.

     Jo sé el que tu  necessites: És una fitxa on apareixen una sèrie d’infants amb diferents necessitats: un té fred, l’altre té set, l’altre té un raspall de dents, etc. En un altre espai de la fitxa hi ha dibuixat una gerra d’aigua, la pasta de dents, una bufanda, etc. Es tracta que els infants identifiquen què els passa als infants i què necessiten. Un cop ho hagin fet podran fer l’enllaç dels dibuixos. No he pogut fer aquesta activitat per manca de temps.

4. Vídeo El Rei Lleó: Primer l’hem visionat tot sense dir res. Després he donat als infants dues cares, una somrient i l’altra trista. Havíem d’identificar si el tros de pel·lícula ens fa sentir contents o tristos. La psicopedagoga m’ha dit que el vídeo està ben trobat perquè els nens coneixen la pel·lícula, per tant els és familiar. No obstant això, li sembla que l’activitat no ha quedat massa clara perquè els nens no sabien què fer amb les cares. M’ha aconsellat que jo també tingués les imatges perquè els nens veiessin com ho faig i així la dinàmica serà més clara i l’enganxaran millor. M’anima a que faci aquesta activitat diàriament. M’ha semblat que aquesta activitat no ha anat massa bé. L’he volgut fer encara que faltés cinc minuts per acabar la sessió i les presses l’han fet deslluir força.

S’ha dut a terme tota la sessió assentats en tamborets i en disposició de rotllana.

La psicopedagoga em comenta que cal reconduir les situacions que sorgeixen a l’aula però sempre tenint clara quina és la prioritat. Per exemple, aprofitant un enfado d’algun infant i continuar la classe però donant resposta al problema que s’ha generat. Això sí, sense fer-li cas, sense prestar-li l’atenció que reclama. S’ha de tenir clar què es vol fer i no parar la classe sinó reconduir la situació perquè tot torni al seu flux.

Com t’has sentit després de la sessió?

Avui hem tingut poc temps per dur a terme la sessió perquè les rutines s’han allargat més d’allò esperat. Tanmateix, la psicopedagoga m’ha dit que no ens podem saltar les rutines i que el temps és relatiu a allò que sorgeix durant la sessió, a com es troben els infants i el seu ritme de treball. Cal repetir les rutines (data, agenda, deures) perquè els nens ho esperen, saben que ho faran i ho saben fer molt bé perquè és una rutina molt treballada i això els tranquil·litza. Per tant, el temps restant és el que és i ens hem d’adaptar.

D’altra banda, li confesso el pànic que em provoca no acabar la programació planificada perquè veig que em demana que repeteixi les activitats (fet que m’argumenta i s’entén perfectament) i les noves activitats no arriben. D’altra banda també veig que als nens els costa assolir els objectius plantejats i això fa que hi hagi d’invertir més temps. La psicopedagoga em tranquil·litza dient-me que més val aprofundir i recrear-se en les situacions/activitats que estan funcionant que no pas voler-ne fer moltes/totes les que hi ha programades. Les seves paraules han estat tranquil·litzadores “Aquesta és la dinàmica de l’Associació i aquest és el ritme d’aquests nens”. Més val que el que es faci, es faci bé, amb qualitat més que abundància.

Finalment dir que quan les famílies han vingut a buscar els infants la psicopedagoga els ha comentat la sessió d’educació emocional i ho ha fet entusiasmada! Aquest fet m’ha fet sentir molt orgullosa de mi mateixa i alhora molt feliç. Ara bé, els pares es queixen que no acabem tots els deures que els nens porten per fer. Així doncs, m’he tranquil·litzat i he dit: primer és el primer!