Divendres 7 de setembre de 2011
Segona sessió del Programa de Suport Educatiu als infants d’infantil:
En la sessió d’avui el X tornava a estar sol. Per recordar qui és aquest nen podeu llegir el post del dia 23 de setembre.
Hem començat la sessió duent a terme una activitat que persegueix un objectiu que s’ha marcat la psicopedagoga: treballar amb els bits d’intel·ligència. Ja hem explicat en un altre post en què consistia aquesta activitat (imatges d’objectes que els nens i nenes es poden trobar diàriament a l’escola). La psicopedagoga enumera els objectes i l’infant les ha de repetir. Se’l veu cansat, un xic passiu. Repeteix poc i, de vegades, pica a la taula quan li toca repetir. L’Eva, la psicopedagoga, reforça positivament amb un “xoc de mans” quan el nen duu a terme l’activitat correctament.
En X s’ha vist atret per l’ordinador portàtil, amb el qual hem fet l’activitat dels Bits d’intel·ligència. La psicopedagoga ha pactat amb ell i han quedat que després de l’activitat podia escriure amb l’ordinador cinc paraules que havia vist. L’Eva li ofereix diferents suports per dur a terme la necessitat: escriu una de les paraules, li atansa l’ordinador, anuncia “solució” quan s’esgota el temps per escriure. L’infant va repetint força bé, però manifesta diferents necessitats amb sons i gestos, sense verbalitzar res. Per exemple, crida quan necessita l’ordinador més a prop.
M’he pogut fixar que la psicopedagoga per fer-li saber a l’infant que alguna cosa està malament li fa mirar als seus ulls i es posa seria. Quan cal li treu l’ordinador i explica que s’ha de fer bé sinó ho deixem de fer. La resposta d’en X és escriure la mateixa lletra moltes vegades. Quan això succeeix, l’Eva li aparta la mà per evitar-ho i reforça positivament dient “Molt bé!” quan ho fa correctament. La hipòtesi que vaig pensar per explicar aquest comportament és degut a l’apatia que les persones amb síndrome de Down presenten. No obstant això, l’Eva em va explicar que si m’havia fixat, el X manifestava tota l’estona el que volia fer. La psicopedagoga ho ha de rectificar tantes vegades com faci falta però sempre donant-li temps lliure per combinar l’exercici pautat amb el descans que li suposo l’activitat sense normes. La psicopedagoga diu que aquesta combinació la du a terme perquè el nen ha d’entendre que cal fer el que se li comunica en cada activitat, no allò que li agradaria fer. Aquesta regulació de l’activitat té un altre objectiu el qual respon al treball del “rebot”, és a dir, tractar el fet que el nen es tanqui en banda dient “no” fins que se’n surt amb la seva. L’Eva sempre procedeix avisant al nen d’una manera dolça. Per exemple, en X diu “vull allò”, ella li diu “ara no toca”, tot i així si el nen ho intenta ella avisa “si ho agafes ho guardem tot”. La psicopedagoga provoca aquestes situacions deixant exprés objectes que sap que el nen voldrà, simplement per treballar la regulació emocional de l’infant.
Avui en X estava molt despert i semblava que tingués moltes ganes de treballar. La psicopedagoga m’ha aconsellat que actuï i dugui a terme activitats segons com estigui i es mostri l’infant, encara que tinguis una programació ha seguir. És degut a que en X es mostrava molt participatiu que vam dur a terme una activitat classificatòria, força complicada, però que l’infant va resoldre satisfactòriament. Amb un quadre de doble entrada (colors i fruites) el nen havia de processar les dues informacions per classificar la imatge. Ell procedia de la següent manera: primer cerca i s’assegura una de les informacions (p.e. color) i després busca l’altra. Força vegades l’Eva l’ajuda perquè només trobant una de les dues informacions ja es dóna per content. Quan el X es mostra cansat no segueix les indicacions. És per aquest motiu que no podem acabar el joc.
Acabem la sessió amb un joc simbòlic: la família. En una caixa tenim ninots de tots els membres de la família. En X s’emociona i es posa molt content perquè ha identificat la caixa. Mitjançant aquest joc ell dóna veu als personatges i podem conversar d’una manera més distesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada