Assagem la xerrada!

Dilluns 24 d’octubre de 2011

SEGONA SESSIÓ AMB ELS NOIS DE LA ESO:

A l’arribar a l’Associació la psicopedagoga ja m’esperava amb una feina per encomanar-me. Juntament amb ella hi havia en J i en G, els dos nois de l’institut que estan preparant la xerrada per la Trobada de famílies a Menorca, la setmana que ve. La psicopedagoga m’ha demanat que m’ocupés d’en J. Calia que acabés de redactar el guió previst per la xerrada, i calia fer-ho seguint els punts que s’havien acordat en la sessió anterior.

En J. em va començar a explicar anècdotes i experiències de l’escola: quan va començar el cole, quan va haver de canviar de centre, com li va costar fer nous amics en un lloc diferent, els motius pels quals va repetir, les excursions que van fer amb l’escola, què li va agradar més de la seva escolarització, etc. He pogut comprovar que en J. és un noi que posseeix una gra consciència del seu pas per l’escola. Sap en cada moment què i per què ha succeït el que ha succeït. Per exemple, quan parlàvem de les repeticions es mostrava seriós, explicava que va repetir perquè així li seria més fàcil aprendre el que havien de fer. D’altra banda, en J. s’emocionava a l’explicar les experiències viscudes en els viatges o en els càstings, perquè en J. ha desenvolupat una faceta d’actor que l’engresca a parlar en públic.

Finalment, la psicopedagoga m’ha demanat que assagi les dos xerrades: la d’en J. i la d’en G. Encara que els costi molt vocalitzar i necessitin llegir per explicar, tan en J. com en G. tenien una gràcia i un efecte iman que fa hipnotitzar al públic amb les seves paraules i l’explicació de les seves vivències: divertides, que emocionen i sobretot: viscudes en primera persona.