Dimecres 5 d’octubre de 2011
Segona sessió del Programa de Suport Educatiu als infants de primària:
Avui he pogut començar a dur a terme l’observació prèvia a la intervenció que faré. M’he marcat els següents ítems, en referència a la psicopedagoga, a observar:
- Aspectes que la psicopedagoga utilitza per treballar la consciència emocional.
- Aspectes que la psicopedagoga utilitza per treballar l’autoestima.
- Aspectes que la psicopedagoga utilitza per treballar la regulació emocional.
Les conclusions que he extret de l’observació han estat:
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL:
- La psicopedagoga pregunta com estan els infants.
AUTOESTIMA:
- Rialla sempre per part de la psicopedagoga.
REGULACIÓ EMOCIONAL:
- Ús d’unes normes: a la classe ens assentem correctament, per parlar mirem els ulls.
- La psicopedagoga acompanya els nens i nenes dolçament per fer el que cal: assentar-se bé, baixar la cama, ...
- L’expressió de la cara de la psicopedagoga és seria i amb una mirada fixa quan vol que l’infant se n’adoni de la importància del que s’està dient. Sobretot, quan es vol emfatitzar que el que ha fet està malament.
- Utilitza expressions curtes i concises, que els alumnes l’entenguin clarament i ràpidament. Per exemple: “Si tornes a picar em quedo jo el globus”.
Per part de l’actuació dels nens i nenes, he pogut observar que:
- La nena que no té síndrome de Down però presenta un retard mental, crida l’atenció girant la cara i dient “mira la sang” que té en una ferida. Quan se li atura les activitats de joc lliure, s’enfada mostrant una conducta bastant incontrolable. Vol marxar, es despulla, crida, ...
- Els altres tres infants, els quals presenten síndrome de Down, avui s’han mantingut tranquils i atents a la dinàmica.
L’Eva ha fet servir “Bits d’intel·ligència” en un moment de la sessió per tal de captar l’atenció i fomentar la memòria d’aquests infants. És el mateix material que va utilitzar amb els nens d’infantil (material escolar).
Per acabar la sessió d’avui, l’Eva ha dissenyat una activitat que fomenta la consciència emocional. Ha donat dos globus a cada nen/a, un de color verd i l’altre vermell. Ella ha dit la consigna “Els globus no són per jugar, són per treballar” i “El verd significa m’agrada molt, i el vermell no m’agrada gens”. Els nens primer han de pensar si allò que diu la psicopedagoga els agrada o no, després han d’escollir el color de globus que representa el que pensen i ensenyar-lo. Tot seguit comencem la conversa.
El resultat fou que als infants els va costar molt agafar la dinàmica. Ara bé, tots tenien clar què els agradava i què no. Tot i així, els jocs amb massa normes no acaben de funcionar en la seva totalitat. Cal que tingui aquest aspecte en compte a l’hora de dissenyar la meva programació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada