Bits d'intel·ligència

Dimecres 19 d’octubre de 2011

TERCERA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT EDUCATIU A PRIMÀRIA

Avui la sessió s’ha desenvolupament amb normalitat. Tanmateix, en comptes de ser la psicopedagoga, els infants i jo a l’aula, també hi havia una segona practicant, qui començava avui a fer pràctiques però que no tornaríem a coincidir, doncs la psicopedagoga ens explica que prefereix només tenir-ne una per sessió. Ho fa així perquè l’espai és petit, perquè els nens i nenes no es sentin incòmodes ni amenaçats per tantes figures adultes.

Comencem la sessió amb una nova sessió de bits d’intel·ligència. Són les mateixes imatges de l’escola, i la dinàmica és també la mateixa: primer mirem totes les imatges, la psicopedagoga les anomena, els nens i nenes repeteixen.

Per què s’utilitzen els bits d’intel·ligència?

•          Perquè estimula visualment la intel·ligència dels infants.
•      Lliurem informació visual als infants per tal que la seva intel·ligència, la qual posseeix la capacitat d’emmagatzemar informació, l’utilitzi o la permuti en un altre moment donat.

Quin criteri ha de respondre el material?

•          Utilitzar il·lustracions precises i exactes.
•          Les il·lustracions només han de respondre a un tema.
•          Les fotografies han de ser clares, que no donin peu a l’ambigüitat.

Com s’han d’utilitzar?

•          Es presenten amb una gran rapidesa, emprant un segon per cada “bit”, és a dir, presentant deu imatges en deu segons.
•     L’activitat es durà a terme sempre que els infants es mostrin serens i tranquils.
•      L'àrea de treball ha d’estar ben il·luminada, lliure de qualsevol altre estímul.

Els objectius de la sessió d’avui han estat:

•          Aprendre a esperar.
•          Respectar les normes de la dinàmica del joc.
•          Jugar a fer un sudoku.

Hem desenvolupament el primer i el segon objectiu per mitjà del repartiment del material pel joc que durem a terme: un sudoku. La psicopedagoga llença la consigna: “hem d’agafar una tira de números i passar la resta al company de la vora”. És molt curiós el que ha succeït tota l’estona: els nens repartien les tires nen per nen, però no seguien la pauta que la psicopedagoga havia donat. L’Eva repetia la consigna una vegada i una altra, l’escenificava amb les practicants, anava recordant amb veu alta els passos quan ho deixava tornar a intentar als infants, però després d’una bona estona, encara no ens en sortíem. Al final ho va deixar està i ens va preguntar: què en penseu? Sota el meu punt de vista considero que hi ha dies millors que altres, estic segura que en un altre moment els infants haguessin estat capaços de dur a terme correctament el que se’ls demanava. Els he vist fer coses molt més complicades que aquesta simple acció. Però l’Eva em va fer recordar la història de la grapadora i en J. En J., un noi de la ESO, s’havia d’encarregar de grapar uns fulls pels seus companys. En J. és actor, ha fet una pel·lícula catalana molt famosa: Herois, però no, no va ser capaç de grapar aquelles fitxes. Doncs aquesta tarda ha passat quelcom similar. No hem pogut quedar-nos amb la tira de números i passar la resta a un altre company.