Després de tres mesos i escaig, el Pràcticum ha finalitzat. Aquest ha estat un període de la meva vida molt intens. Ja no em sentia insegura com en el primer Pràcticum, quan vaig entrar dins d’una entitat com és l’Associació Down Lleida amb el rol de psicopedagoga. Em sentia entusiasmada, segura de mi mateixa i amb moltes ganes de dur a terme tot allò pensat i parlat amb la tutora el curs passat. L’entrada a l’entitat, ja la vaig explicar, em va fer notar calidesa per part dels membres que hi treballen i alhora alegria i entusiasme per part dels nens i nenes que em retrobaven a l’Associació. Havent finalitzat les pràctiques, puc mirar enrere i reflexionar sobre tot allò que he anat aprenent, però a la vegada, camino cap endavant, per anar construint un futur i millorant la meva pràctica amb la formació obtinguda en l’ahir.
La relació amb la meva tutora ha estat força estreta. M’ha ajudat molt durant la temporada que he estat a l’Associació. Sempre que necessitava parlar, que tenia dubtes, que volia comentar algun aspecte de qualsevol tema, allí estava ella per escoltar-me, aclarir qualsevol cosa i conversar amb mi.
El període de pràctiques ha estat dut a terme de manera satisfactòria. Les fases s’han dut a terme correctament, malgrat les debilitats i amenaces exposades en l’anàlisi DAFO. Els processos d’observació i anàlisi han estat assolits de manera excel·lent. Fer-ho en un lloc on ja coneixes el context és un avantatge considerable per començar a actuar ben aviat. I sort que ho vaig fer aviat perquè el principal problema que he tingut ha estat el temps: temps per desenvolupar la programació, per aplicar-la i per avaluar-la. Tanmateix, es va replantejar el Pla de Treball, cercant alternatives i redistribuint el temps que tenia per adaptar-ho a la intervenció que havia de fer.
Arribats en aquest punt, puc concloure fent diferents afirmacions les quals seran el punt i final d’aquest procés de pràctiques. Les experiències viscudes i reflexionades a posteriori m’han permès entendre que:
· La figura del psicopedagog és essencial dins de la nostra societat, i en especial, dins de l’Associació Down Lleida. El paper que assumeix el psicopedagog és una peça clau pel bon funcionament d’entitats com és aquesta Associació. Aquesta figura acompanya, dóna suport, coordina, ajuda, fa xarxa, etc. i tot per aconseguir el millor per a les persones amb síndrome de Down i les seves famílies. Cerca la manera més òptima per fomentar la inclusió d’aquestes persones, opta per les millors alternatives per conscienciar la societat de la realitat de les persones amb síndrome de Down, en definitiva, és un professional que acompanya en la consecució de l’èxit en el projecte de vida que cada persona té.
· La definició duta a terme del tractament dels aspectes emocionals dels infants amb síndrome de Down és molt àmplia, però la podem centrar al voltant de dos eixos molt ben trobats per part de Dolores Izuzquiza Gasset i Raquel Ruiz Incera en el seu llibre TU Y YO APRENDEMOS A RELACIONARNOS:
- Els infants amb discapacitat intel·lectual presenten un nivell general de socialització dins dels paràmetres de la normalitat.
- La capacitat de comprensió verbal juga un paper important en les seves limitacions socialitzadores.
· L’eina duta a terme, la programació d’educació emocional, ha tingut un procés que ha pogut ser conclòs. Aquest fet, encara que no sembli gaire rellevant per posar-ho a les conclusions, vull que sigui destacat perquè en aquestes pràctiques he tingut l’oportunitat de veure una intervenció psicopedagògica complerta, i a part jo n’he estat la protagonista! Confeccionar tots els punts a tenir en compte, parlar-ho i consensuar-ho amb la tutora, exposar-ho i compartir-ho amb la resta de companyes d’aula a través del blog, tot això ha contribuït que l’experiència que he viscut hagi estat molt enriquidora, creativa i significativa. M’he donat compte que amb la intervenció he anat avançant posant un peu davant de l’altre, sense voler córrer: planificant, consensuant, aplicant, avaluant, autoavaluant, compartint, ... Viure tot el procés complert ha fet que les pràctiques fossin redones!
Fins aquí arriba el viatge del Pràcticum II. Ha estat un plaer dur-lo a terme en una entitat com és l’Associació Down Lleida. Ha estat molt agradable treballar al costat de companys i companyes que pateixen per fer justícia social en el dia a dia de les persones amb síndrome de Down. Ha estat fantàstic retrobar-me i fer una intervenció real amb els nens i nenes que assisteixen al Programa de Suport Educatiu. En definitiva, valoro com a molt positiva i enriquidora aquesta experiència, tan a nivell professional com personal.
