dijous, 15 de desembre del 2011

Conclusions finals:

Després de tres mesos i escaig, el Pràcticum ha finalitzat. Aquest ha estat un període de la meva vida molt intens. Ja no em sentia insegura com en el primer Pràcticum, quan vaig entrar dins d’una entitat com és l’Associació Down Lleida amb el rol de psicopedagoga. Em sentia entusiasmada, segura de mi mateixa i amb moltes ganes de dur a terme tot allò pensat i parlat amb la tutora el curs passat. L’entrada a l’entitat, ja la vaig explicar, em va fer notar calidesa per part dels membres que hi treballen i alhora alegria i entusiasme per part dels nens i nenes que em retrobaven a l’Associació. Havent finalitzat les pràctiques, puc mirar enrere i reflexionar sobre tot allò que he anat aprenent, però a la vegada, camino cap endavant, per anar construint un futur i millorant la meva pràctica amb la formació obtinguda en l’ahir.

La relació amb la meva tutora ha estat força estreta. M’ha ajudat molt durant la temporada que he estat a l’Associació. Sempre que necessitava parlar, que tenia dubtes, que volia comentar algun aspecte de qualsevol tema, allí estava ella per escoltar-me, aclarir qualsevol cosa i conversar amb mi.

El període de pràctiques ha estat dut a terme de manera satisfactòria. Les fases s’han dut a terme correctament, malgrat les debilitats i amenaces exposades en l’anàlisi DAFO. Els processos d’observació i anàlisi han estat assolits de manera excel·lent. Fer-ho en un lloc on ja coneixes el context és un avantatge considerable per començar a actuar ben aviat. I sort que ho vaig fer aviat perquè el principal problema que he tingut ha estat el temps: temps per desenvolupar la programació, per aplicar-la i per avaluar-la. Tanmateix, es va replantejar el Pla de Treball, cercant alternatives i redistribuint el temps que tenia per adaptar-ho a la intervenció que havia de fer.

Arribats en aquest punt, puc concloure fent diferents afirmacions les quals seran el punt i final d’aquest procés de pràctiques. Les experiències viscudes i reflexionades a posteriori m’han permès entendre que:

·         La figura del psicopedagog és essencial dins de la nostra societat, i en especial, dins de l’Associació Down Lleida. El paper que assumeix el psicopedagog és una peça clau pel bon funcionament d’entitats com és aquesta Associació. Aquesta figura acompanya, dóna suport, coordina, ajuda, fa xarxa, etc. i tot per aconseguir el millor per a les persones amb síndrome de Down i les seves famílies. Cerca la manera més òptima per fomentar la inclusió d’aquestes persones, opta per les millors alternatives per conscienciar la societat de la realitat de les persones amb síndrome de Down, en definitiva, és un professional que acompanya en la consecució de l’èxit en el projecte de vida que cada persona té.

·         La definició duta a terme del tractament dels aspectes emocionals dels infants amb síndrome de Down és molt àmplia, però la podem centrar al voltant de dos eixos molt ben trobats per part de Dolores Izuzquiza Gasset i Raquel Ruiz Incera en el seu llibre TU Y YO APRENDEMOS A RELACIONARNOS:

-          Els infants amb discapacitat intel·lectual presenten un nivell general de socialització dins dels paràmetres de la normalitat.
-          La capacitat de comprensió verbal juga un paper important en les seves limitacions socialitzadores.

·         L’eina duta a terme, la programació d’educació emocional, ha tingut un procés que ha pogut ser conclòs. Aquest fet, encara que no sembli gaire rellevant per posar-ho a les conclusions, vull que sigui destacat perquè en aquestes pràctiques he tingut l’oportunitat de veure una intervenció psicopedagògica complerta, i a part jo n’he estat la protagonista! Confeccionar tots els punts a tenir en compte, parlar-ho i consensuar-ho amb la tutora, exposar-ho i compartir-ho amb la resta de companyes d’aula a través del blog, tot això ha contribuït que l’experiència que he viscut hagi estat molt enriquidora, creativa i significativa. M’he donat compte que amb la intervenció he anat avançant posant un peu davant de l’altre, sense voler córrer: planificant, consensuant, aplicant, avaluant, autoavaluant, compartint, ... Viure tot el procés complert ha fet que les pràctiques fossin redones!

Fins aquí arriba el viatge del Pràcticum II. Ha estat un plaer dur-lo a terme en una entitat com és l’Associació Down Lleida. Ha estat molt agradable treballar al costat de companys i companyes que pateixen per fer justícia social en el dia a dia de les persones amb síndrome de Down. Ha estat fantàstic retrobar-me i fer una intervenció real amb els nens i nenes que assisteixen al Programa de Suport Educatiu. En definitiva, valoro com a molt positiva i enriquidora aquesta experiència, tan a nivell professional com personal.

Fase 5: Reflexió, avaluació i propostes de millora

FASE 5: Reflexió, avaluació i propostes de millora
DATA: Del 26 al 30 de novembre                                                      HORES: 7 hores
Objectius:
-       Reflexionar al voltant de la pròpia pràctica psicopedagògica.
-       Avaluar la tasca duta a terme segons els objectius plantejats.
-       Proposar actuacions de millora en la mateixa pràctica psicopedagògica.
-       Comprovar la utilitat de l’eina elaborada.
Destinataris/àries: La mateixa practicant, així com la tutora del centre.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Continguts:
- La reflexió com a eina de millora.
- L’avaluació per a retre comptes. (accountability).
- La proposta de millora per indicar una previsió de la continuïtat del projecte en un futur immediat.
- Comprovació de la utilitat de l’eina.
Activitats:
-  Exercici reflexiu sobre la pròpia pràctica professional.
-  Comprovar que els indicadors d’avaluació s’acompleixin.
-  Preveure de manera prospectiva la possibilitat de projectar el projecte en el futur a través de propostes de millora.
-  Valoració, de la psicopedagoga, de la programació elaborada i realitzada.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
-       Graelles d’avaluació.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-    S’ha elaborat una autoreflexió escrita que ha quedat plasmada en el bloc i en la memòria de pràctiques.
-    S’ha fet una avaluació summativa de tot el procés realitzat a través d’unes graelles quantitatives.
-    S’ha elaborat un document on s’esmenten les actuacions de millora, fruit de l’autoreflexió i també fruit de la reflexió conjunta amb la tutora de pràctiques.
-       S’ha avaluat l’ús i l’utilitat de la programació a través de la seva aplicació i posterior autoavaluació i avaluació de la tutora.



Ha arribat el moment de reflexionar al voltant de la pròpia pràctica com a psicopedagoga. Mirant cap enrere te’n dones compte de la quantitat de vivències i experiències que deixem, però no hi ha una bona reflexió sense una mirada endavant, amb la qual es proposen aspectes a millorar i, per suposat, una prospectiva de futur. Per altra banda, l’anàlisi DAFO, que ens ha servit de base per al debat, m’ha ajudat a fer una mirada àmplia de la realitat viscuda, a anar més enllà de la pròpia tasca i a observar la importància de l’entorn general i específic en el sí de l’Associació. He passat per diferents fases i les he començat des d’una posició d’avantatge degut a que el Pràcticum I el vaig dur a terme a la mateixa entitat. Vaig realitzar unes observacions que m’han ajudat a elaborar una eina que sota el meu punt de vista ha donat uns fruits esperats i alhora inesperats. Esperats perquè sabia de què m’abastia i l’èxit que podria arribar a tenir. Inesperats perquè algunes actuacions proposades han fallat, i d’altres han sobreeixit per damunt de les expectatives que m’havia creat. Alhora, aquesta fase l’he nodrida amb la lectura d’una bibliografia àmplia, la qual m’ha ajudat a fer l’eina però a endur-me amb mi una definició dels aspectes emocionals de les persones amb síndrome de Down. Sincerament, això ha estat una eina de molta ajuda professional però també personal. La intervenció i posterior avaluació ha estat força moguda degut a certes debilitats que ja proposava a l’anàlisi DAFO: el ritme frenètic de l’Associació, la manca de temps, la sobrecàrrega de feina de la tutora psicopedagoga, etc. Tots aquests aspectes han estat com pals a les rodes que han dificultat la meva tasca però a la fi s’ha aconseguit i n’he quedat molt satisfeta. Ahir vaig dur a terme una avaluació global amb la tutora. La vam fer com les altres, a nivell oral i en format entrevista informal. Em parlava de tu a tu, amb tota sinceritat. Vaig sortir il·lusionada perquè vaig rebre molts afalagaments, perquè diu que li he remogut diferents aspectes que li faran millorar la seva tasca com a psicopedagoga i això m’enorgulleix. Simplement ha estat fantàstic dur a terme aquesta intervenció al lloc on l’he realitzat. 

Últims dies a l'Associació Down Lleida

Dimecres 14 de desembre de 2011

Avui és el penúltim dia que assisteixo a l'associació. L'experiència viscuda ha estat molt maca i sobretot molt enriquidora. He viscut diferents moments en els quals reflexionaré en el post següent. 

En aquesta última sessió la psicopedagoga s'ha proposat dur a terme una continuació de les meves sessions i hem iniciat el treball de la regulació emocional. Degut a que un dels centres s'ha posat en contacte amb l'Associació perquè han viscut un episodi de violència per part d'un dels infants que assisteixen al nostre centre, la psicopedagoga ha cregut convenient iniciar aquest treball. Ho ha fet amb molt de tacte, plantejant el tema: pegar als companys. Ho ha dut a terme a través de la conversa. Aquesta ha estat molt planera i senzilla, degut a la dificultat comunicativa que presenten els infants amb síndrome de Down. Així doncs, s'ha reconduit la situació de violència que s'ha viscut a l'escola, fent entrar en raó a l'infant i sensibilitzar-ne de la importància de no ser violents sota cap premissa. 

Ara només queda l'última sessió, i serà ben rodona perquè em podré reunir amb tots els infants que he tingut durant les pràctiques, amb les seves famílies i amb els professionals de l'associació. I és que aquest divendres celebrem la festa de Nadal de l'Associació! Quina alegria poder-hi assistir!

Última sessió de la intervenció proposada

Dimecres 7 de desembre de 2011

NOVENA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT ESCOLAR A PRIMÀRIA:

Vuitena sessió d’Educació Emocional

Continuem treballant l’autoestima. Aquest és el resum de la sessió:

Com et sents?
Tranquil·la i expectant, avui he fet un canvi en alguna activitat.

Quin és l’objectiu d’avui?
·            Identificar verbalment les emocions.
·            Reconèixer quines activitats ens fan sentir contents i quines tristos.
·            Reconèixer quines activitats sabem fer.


Quina és la planificació de les activitats? Avaluació de la psicopedagoga. Autoreflexió sobre la pròpia pràctica psicopedagògica.
1.    Conversa emocional: Activitat explicada amb data 4 de novembre. Ha anat molt bé perquè estem al mig del pont i hem pogut parlar sobre què hem fet un dia de festa (l’anterior dia era sis de desembre: Festa!). Per tant, hem tingut un altre tipus de conversa, diferent a la diària on l’escola és la gran protagonista. Avui ha aparegut la família, les activitats que fem amb els seus membres i les coses que hem fet i no hem fet.
2. Massatge facial: Activitat explicada amb data 4 de novembre. Els infants coneixen la dinàmica de l’activitat, i aquesta es desenvolupa de manera excel·lent.
3. Cançó “Si estàs content, pica de mans!”: L’explicació la trobem a l’entrada amb data 29 de novembre. La psicopedagoga em fa notar que aquesta activitat és amb la que més evolució s’ha notat en els nens i en el procés d’intervenció. És per això que m’ha dit que basi l’avaluació en aquesta activitat. Tot en general està molt bé, però al fer diàriament la cançó he pogut veure com els infants han evolucionat al llarg d’aquestes setmanes en l’aspecte emocional. A més a més, m’ha dit que aquesta activitat també em serveix per avaluar la meva pròpia evolució com a psicopedagoga.
 4. Fotografies “Quantes coses sé fer bé!”: Activitat explicada amb data 30 de novembre. Avui he fet més canvis tenint en compte els consells del dia passat que em va donar la psicopedagoga. He posat en una caixa les fotografies i una cara trista i una contenta. He demanat als infants que classifiquessin l’activitat que surt a la foto depenent si es posen contents quan la fan o no.  
5. Fitxa “Quantes coses sé fer bé!”: En aquesta fitxa apareixen quatre infants fent diferents activitats. Els nens havien d’encerclar aquelles que ells creuen que saben fer molt bé. L’han fet sense cap problema. A més a més, aquesta activitat ha iniciat una conversa al voltant de les activitats que saben fer i com de bé les fem.

Com t’has sentit després de la sessió?
M’he sentit molt a gust. A més a més, després de la sessió, durant l’avaluació diària que fem amb la tutora m’ha comentat que ha anat molt bé fer aquest tipus d’activitats amb una dinàmica diferent a la que estan acostumats. La meva sensació, abans de tenir aquesta conversa amb la tutora, és que quan els infants fan les activitats que proposo seguint una dinàmica més lúdica, i deixant de banda la taula per assentar-nos en rotllana, els infants s’esvaloten molt i criden l’atenció contínuament. Havent tingut la conversa amb la tutora em tranquil·litza saber la seva opinió. M’ha dit que ha anat molt bé dur a terme aquesta intervenció perquè els infants s’acostumessin a fer altres dinàmiques i a canviar de referent. A primària costa més que a secundària dur a terme aquest tipus de sessions perquè els nens d’infantil i primària tenen la mestra tutora com a únic referent i no viuen tants canvis. En canvi a secundària, on són molts especialistes els qui entren a l’aula, estan acostumats a aquest canvi de referent i de dinàmiques.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Fase 4: Intervenció i implementació del pla de treball

FASE 4 : Intervenció i implementació del Pla de treball
DATA: Del 8 al 25 de novembre                                                   HORES: 36 hores
Objectius:
-       Elaborar el material per dur a terme les activitats de la programació.
-       Aplicar la programació amb les activitats pertinents.
Destinataris/àries: Nens i nenes de 3 a 12 anys així com la tutora psicopedagoga.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Continguts:
-       El material de suport.
-       La programació en educació emocional.
Activitats:
-       Elaboració del material necessari per tal de dur a terme les activitats.
-       Realització i posada en marxa de la planificació feta en la programació.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
-       Instruments d’avaluació proposats en la programació.
-       Graella d’avaluació del material elaborat.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-       S’ha avaluat el material elaborat tenint present les necessitats dels infants.
-       S’ha avaluat les activitats de la programació.


Reflexions al voltant de la fase 4:
Com he comentat abans, aquesta fase s’ha vist traslladada i no ha estat fins aquesta setmana que l’acabaré de dur a terme. Sort que en el pla de treball m’he deixat tres setmanes de coll. L’experiència del Pràcticum I de l’any passat em va fer planificar la intervenció de manera molt previsora. Com ja he dit abans, el material l’he hagut d’elaborar en la seva gran majoria a casa perquè les hores que m’havia posat per fer-lo es van convertir en hores d’acompanyament a la psicopedagoga fent tasques realment útils, significatives i funcionals per la meva formació: elaboració i anàlisi de material adaptat, tutories amb famílies, taller de musicoteràpia, etc. Per tant, crec que ha valgut molt la pena haver sacrificat aquestes hores destinades a la creació del material. D’altra banda, la implementació de la programació s’ha vist força canviada. A banda del factor temps, que he comentat en diferents ocasions, també hi ha jugat un paper molt important la realitat dels infants amb síndrome de Down. El seu tarannà és força més lent i necessiten de la repetició per sentir-se segurs i còmodes durant la sessió. Així doncs, m’he vist obligada a deixar de banda el tercer bloc de continguts, el relacionat amb la regulació emocional. Així és, amb la tutora vam acordar que més valia aprofundir i crear unes rutines amb les dinàmiques i activitats que treballen la consciència emocional així com l’autoestima. D’aquesta manera, queda com a proposta per un futur proper dur a terme les sessions de regulació. Aquestes estan elaborades i desenvolupades en el material que deixo a l’Associació. Finalment, allò que també ha fet canviar la programació ha estat que no he pogut comptar amb tota la sessió per tal de dur-la a terme. És a dir, la psicopedagoga m’ha fet incís en la importància de respectar les rutines establertes al Programa de Suport Educatiu, precisament pels motius que he exposat més amunt: seguretat, tranquil·litat i consciència de que ho farem bé. 

Fase 3: Ajustament del pla de treball

FASE 3 : Ajustament del pla de treball.
DATA: Del 31 d’octubre al 7 de novembre                                    HORES: 6 hores
Objectius:
-       Temporalitzar de nou la intervenció.
-       Ajustar el pla de treball segons la informació recollida.
-       Avaluar, amb la tutora del centre, l’adequació i coherència de la programació.
Destinataris/àries: Tutora de l’Associació.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Continguts:
-       Ajustament del pla de treball.
-       Avaluació de la informació obtinguda.
-       Avaluació de la programació.
Activitats:
-  Possibles modificacions de la programació havent-ho consensuat amb la tutora de referència de l’Associació.
-  Ajustament del calendari a les tasques fetes i les que queden pendent.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
-       Graella de programació.
-       Ressenya bibliogràfica.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-       S’ha ajustat el pla de treball al calendari.
-       S’ha avaluat la informació obtinguda contrastant-la amb la realitat del centre.
-       S’ha avaluat la programació tenint en compte les necessitats dels infants.


Reflexions al voltant de la fase 3:
Aquesta fase ha estat de molta ajuda perquè me n’he adonat de lo endarrerida que portava la intervenció! En el meu anàlisi DAFO he comentat com a aspecte dèbil que alguns dies la tutora no fos al centre i no es pogués dur a terme les sessions. Doncs bé, això s’ha vist palès quan he arribat a aquesta fase. Va resultar que la feina prevista no quadrava amb el calendari proposat, fet que va fer que moltes de les tasques que havia de fer a l’Associació les fes a casa: la programació, l’elaboració de material, la cerca d’informació, etc. Tanmateix, com ja he comentat també en l’anàlisi DAFO per combatre aquestes debilitats vaig fer una previsió temporal el suficientment àmplia com per poder fer els canvis que necessites en el calendari. Així ho he dut a terme i recomptant els dies que em falten per dur a terme les pràctiques, i els dies que hi ha sessió amb cada grup s’escau que surt quadrat el nombre de sessions i el nombre de dies que els nens venen a l’Associació. Ara que estic acabant de dur a terme la programació (em queda només un dia!) estic més tranquil·la perquè l’he pogut realitzar tota! 

Fase 2: Primeres actuacions

FASE 2 : Primeres actuacions
DATA: Des del 17 al 30 d’octubre                                              HORES: 16 hores
Objectius:
-       Recollir i extreure informació necessària i d’interès que serveixi de suport i d’orientació per a l’elaboració de la programació.
-       Planificar la programació atenent a la didàctica necessària.
Destinataris/àries: Nens i nenes de 3 a 12 anys així com la tutora psicopedagoga. Els primers són importants perquè seran els destinataris d’aquest programació, mentre que la tutora és essencial per guiar la seva planificació.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Continguts:
-   L’educació emocional en els infants amb síndrome de Down i altres discapcitats.
-   La recollida d’informació com a base per l’elaboració de la programació.
-   Planificació de tots elements que ha de constar en una programació.
Activitats:
-          Recerca d’informació en la bibliografia i webgrafia proposada.
-          Elaboració de la programació en educació emocional.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
-       Graella de programació.
-       Ressenya bibliogràfica.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-       S’ha elaborat una definició del tractament de l’educació emocional en els infants amb síndrome de Down.
-       S’ha elaborat una programació en educació emocional que doni resposta a les necessitats que presenten aquests infants.


Reflexions al voltant de la fase 2:
Aquesta fase va de la mà amb la primera fase. Totes dues s’han entrellaçat perquè de l’observació participativa i directa, juntament amb la consulta bibliogràfica se n’ha extret una definició del tractament de l’educació emocional en els infants amb síndrome de Down. Fruit d’aquesta investigació s’ha elaborat una programació en educació emocional, la qual ha pretès estar lligada a la realitat que es donava a l’Associació Down Lleida. La planificació d’aquesta programació s’ha hagut de dur a terme fora de l’Associació, degut a que el temps de que disposava per estar a l’Associació era necessari que es destinés a l’observació i a la conversa amb la tutora. L’avaluació d’aquesta programació, abans que s’implementés, es va fer a l’Associació per part de la tutora de pràctiques. Val a dir que van ser molt pocs els retocs que em va demanar que fes, però que a l’hora de dur a terme aquesta intervenció jo mateixa em vaig adonar dels canvis que havia de fer. Així doncs, podem dir que la seva implementació ha estat molt significativa perquè m’ha ajudat a dur a terme una avaluació i reflexió continua, així com una crítica constructiva per part de la meva tutora.

Reflexions al voltant de la fase 1: Aproximació a l'escenari d'intervenció

FASE 1 : Aproximació a l’escenari d’intervenció
DATA: Del 21 de setembre fins al final del Pràcticum                    HORES: 10 hores
Objectius:
-       Observar el context específic de les sessions de suport educatiu.
-       Analitzar el tractament de l’educació emocional.
Destinataris/àries: La psicopedagoga; i els nens i nenes de 3 a 12 anys que participen de les activitats de l’Associació.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Continguts:
-       El Programa de Suport Educatiu com eina i suport socialitzador.
-       El tractament de l’educació emocional en l’Associació Down Lleida.
Activitats:
-    Observació directa i participativa a les sessions de suport educatiu.
-    Anàlisi del tractament de l’educació emocional en les sessions de suport educatiu.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
-  Diari de camp on fer anotacions i descriure les observacions dutes a terme.
-  Entrevistes de valoració de l’observació per contrastar-la amb la tutora.
-  Graelles d’observació sistemàtica.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-       S’ha elaborat un document sobre l’educació emocional dels infants amb síndrome de Down..


Reflexió al voltant de la fase 1:

Aquesta fase s’ha dut a terme satisfactòriament tot seguint el ritme de les sessions proposades al calendari del Programa de Suport Educatiu. L’observació participativa s’ha dut a terme des del primer dia i ha quedat plasmada en una llibreta de camp on he fet les anotacions que posteriorment he explicat en el blog de pràctiques. Les entrevistes dutes a terme han estat informals i després de cada sessió, per tal de valorar com ha anat i quines conclusions o dubtes n’he extret. Sempre que s’ha pogut s’ha fet el plantejament de la sessió amb la tutora, però moltes vegades el ritme frenètic i l’atenció continuada que la psicopedagoga ha de donar a diferents àmbits (famílies, altres professionals que treballen a l’Associació, trucades telefòniques, etc.) han dificultat aquesta conversa. Les graelles m’han ajudat a confeccionar la definició que cercava al voltant de l’educació emocional en les persones (edats compreses entre 3 i 12 anys) amb síndrome de Down. Així mateix, les converses amb la tutora i el seu contrast m’ha ajudat a elaborar el document que posteriorment n’ha sortit després de l’anàlisi. A més a més, la lectura de la bibliografia proposada per la tutora també ha estat de gran ajudat a l’hora d’elaborar aquest document.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Anàlisi DAFO - Eines per al debat

PRESENTACIÓ:

El període de pràctiques, que ara tot just està finalitzant, tenia com a eix central quatre objectius:

·      Observar i analitzar com es treballa l’educació emocional en l’Associació Down Lleida.
·      Cercar informació sobre la intervenció en educació emocional en els infants amb síndrome de Down.
·      Dur a terme una programació en educació emocional.
·      Recopilar les activitats dutes a terme per realitzar un banc de recursos emocionals.

Entorn a aquests objectius duré a terme l’anàlisi DAFO que es proposa en aquesta activitat de debat. Basaré l’anàlisi en el que ha comportat dur a terme aquesta tasca plantejada en el Pla de Treball, i en una possible prolongació i continuació en un futur immediat.


MATRIU DAFO:

Factors positius
Factors interns
Factors negatius
Fortaleses
Debilitats
   Haver cursat el Pràcticum I en el mateix centre.
   Tenir un postgrau en Educació Emocional de la Universitat de Lleida.
   Aquesta programació pretén donar resposta a les mancances de gestió emocional que presenten les persones amb síndrome de Down.
   Gran implicació de l’Associació en tot els aspectes que fomentin autonomia i autodeterminació en les persones amb síndrome de Down i les seves famílies, i per tant, promoguin la inclusió i normalització d’aquestes persones dins de la societat.
   La programació d’educació emocional encaixa amb els objectius que l’Associació s’ha proposat per aquest any: autonomia i autodeterminació de les persones amb síndrome de Down.
   La programació d’educació emocional encaixa amb el treball en xarxa que es duu a terme de manera conjunta amb l’Associació Down Huesca.
  Falta de temps: hi ha dies que la tutora no hi és a l’Associació perquè té tasques a fer a l’exterior i no es pot dur a terme la sessió planificada.
  Ritme frenètic de l’Associació: una activitat inesperada pot impedir dur a terme la tasca planificada.
  Sobrecàrrega de feina de la tutora: La psicopedagoga coordina moltes tasques dins de l’Associació. Això dificulta l’accés a fer-li consultes, a que em faci un bon seguiment, a que em supervisi la feina, ...
  Organització de l’espai de l’entitat: Físicament, el centre és molt petit. Tots els professionals han de compartir tots els espais que hi ha. No hi ha un pacte acordat per organitzar l’espai i/o material per això s’és més propens a la seva pèrdua.
Oportunitats
Amenaces
   Les famílies estan molt implicades a l’Associació Down Lleida.
   Els centres educatius tenen contacte continuat amb l’Associació.
   Durant el pràcticum hem tingut contacte amb els mitjans de comunicació en diferents moments i s’han fet ressò d’algunes de les activitats del centre.
   Bona relació amb l’Ajuntament de Lleida, on hi ha joves de l’Associació que hi treballen, i amb qui s’han signat diferents convenis.
 Falta de sensibilitat de la societat vers la realitat de les persones amb síndrome de Down.
 Limitacions socialitzadores de les persones amb síndrome de Down.
 Limitacions comunicatives de les persones amb síndrome de Down.
 Variabilitat del caràcter en les persones amb síndrome de Down.
 Variabilitat del ritme en les persones amb síndrome de Down.
Factors externs


ANÀLISI:

Tot seguit procediré a l’anàlisi de la matriu DAFO que us he exposat abans. Ho faré seguint la proposta d’en Rafael i responent les preguntes plantejades.

-       Com es pot detenir cada debilitat?

  •     Falta de temps: En la temporització de la intervenció cal tenir present aquest fet i no deixar el temps just per dur-la a terme. Més val deixar uns dies de marge al final de període de pràctiques per si ens haguéssim trobat en aquesta situació i per tal de no tenir sorpreses desagradables d’última hora. D’altra banda, si tot hi haver fet aquesta previsió, la falta de temps ens suposa un problema, cal fer ús de la fase d’ajustament del Pla de Treball on haurem de ser realistes i argumentar que per motius de temps no es podrà fer certes actuacions. Això comportarà que a l’hora d’avaluar-nos tinguem uns resultats nuls en resposta a certs objectius plantejats. Definitivament, val més la pena fer una planificació realista i preveient possibles imprevistos que no pas anar justa de temps.


  •     Ritme frenètic de l’Associació: festa de Nadal, concert benèfic de l’Associació, Actes de lliurament de premis Down Lleida, presentacions de llibres, sessions fotogràfiques pel calendari, entrevistes a mitjans de comunicació, etc. Han estat tantes les activitats que han aparegut inesperadament durant aquest trimestre que em faig creus de la mà d’hores que tenia prevista fer una feina i no l’he pogut fer perquè hi havia una altre assumpte a tractar. Em remeto a l’argument que he utilitzat en l’apartat anterior. No podem temporalitzar totes aquestes activitats, però sí podem proposar una intervenció realista que contempli aquest ritme frenètic de l’Associació. És més, si ho fem, estem presentant una planificació coherent que s’adapta a la realitat d’aquesta entitat i al seu ritme. Insistim en el fet que la fase d’Ajustament del Pla de Treball ha estat especialment útil en la meva intervenció del Pràcticum II.


  •     Sobrecàrrega de feina de la tutora: Aprofitar al màxim les hores que la psicopedagoga dedica a fer feina de despatx: dilluns de 18h a 19h, dimecres de 19h a 20h i divendres de 19h a 20h. Portar totes les preguntes que hagi de plantejar-li per escrit. Escriure’m les seves respostes perquè no siguin oblidades o confoses. Facilitar-li documents per escrit perquè se’ls miri ella quan tingui temps. Posar-me en contacte a través del correu electrònic per fer més àgil la comunicació. Està disponible sempre que la psicopedagoga et demani per ajudar-la en alguna tasca. Oferir-te en la feina de psicopedagoga i/o altres tasques. Parlar amb els altres professionals que treballen a l’Associació, ells també poden aportar solucions a les teves preguntes.


  •     Organització de l’espai de l’entitat: La programació que he planificat i estic acabant de dur a la pràctica la deixaré recollida en un dossier amb suport paper i dins d’un arxivador degudament ordenat i organitzat per apartats. Els membres de l’Associació hi podran trobar la programació amb les activitats detalladament explicades, així com el material necessari per la seva posada en pràctica.



-       Com es pot aprofitar cada fortalesa?

  •    Haver cursat el Pràcticum I en el mateix centre: Aquest fet permet que conegui la dinàmica i el context general de l’Associació, i per altra banda, conec i he analitzat el context concret en el qual intervindré: el Programa de Suport Educatiu dels infants de Primària i Infantil.


  •   Tenir un postgrau en Educació Emocional: Aquesta formació específica fa que el domini dels continguts i les competències emocionals sigui més elevat, i que d’aquest fet se’n beneficiïn els mateixos infants que rebran la intervenció basada en aquest aspecte de desenvolupament tan concret.


  •    Aquesta programació pretén donar resposta a les mancances de gestió emocional que presenten les persones amb síndrome de Down: Es pretén facilitar el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions amb la fita de capacitar els infants, que assisteixen a l’Associació Down Lleida, d’afrontar millor els reptes que se’ls planteja a la seva vida quotidiana. Així doncs, es vol donar eines als nens i nenes per saber donar una resposta assertiva a les seves emocions amb la finalitat de prevenir l’efecte nociu de les emocions negatives, i potenciar les emocions positives.


  •    Gran implicació de l’Associació: L’Associació reben de manera molt positiva totes aquelles iniciatives que promoguin, com a fi últim, la inclusió i normalització de les persones amb síndrome de Down. Afavorir en el desenvolupament d’una competència emocional i unes habilitats de vida contribueix en aquest aspecte. És per aquest motiu que la intervenció proposada encaixa dins dels principis d’aquesta entitat.


  •    La programació d’educació emocional encaixa amb els objectius que l’Associació s’ha proposat per aquest any: L’Associació posa molt esforç en projectes d’autonomia de les persones adultes: conviure amb pisos tutelats, inserció laboral, tractament de l’oci, etc. No obstant això, aquest aspecte del desenvolupament s’ha de començar a treballar ja des de ben petits. Per aquest motiu, amb la programació que he plantejat estic contribuint amb un granet d’arena per la consecució d’aquesta fita més àmplia.


  •    La programació d’educació emocional encaixa amb el treball en xarxa que es duu a terme de manera conjunta amb l’Associació Down Huesca: Tot just aquest any s’ha iniciat aquest treball en xarxa que té com a finalitat última l’autodeterminació de les persones amb síndrome de Down. En un primer moment, és a dir l’actual, es treballa amb les persones adultes i els joves. Però està previst que en els propers anys descendeixin a nivells més baixos fins a arribar a la intervenció prematura on els aspectes emocionals juguen un paper important. Segons la tutora professional de psicopedagogia, ja tindrem una bona programació d’educació emocional per oferir.



-       Com es pot explotar cada oportunitat?

  •     Les famílies: En el moment que venen a portar-nos els infants a l’Associació, així com en el moment que els venen a buscar, podem interactuar amb elles explicant què farem i què hem fet. M’he trobat, però, que els pares de primària prioritzaven en importància el fet d’haver acabat de fer els deures abans que poder treballar aspectes emocionals. Però a nivell general els ha agradat la iniciativa proposada en la intervenció i han acceptat de bon grat que els nens fessin cinc cèntims a casa del que havien fet, per mitjà d’activitats que s’extrapolen a la llar.


  •     Els centres educatius: L’agenda és un mitjà molt potent de comunicació. Cada dia que els infants venen a l’Associació mirem l’agenda i la llegim. Allí escrivim els pares, els mestres i la psicopedagoga de l’Associació, així com l’infant. És una eina molt potent perquè tots sabem tot el que fa i deixa de fer l’infant. D’altra banda, els correus electrònics o el telèfon són altres vies per poder-nos posar en contacte amb els centres educatius. A més a més, durant el primer trimestre la psicopedagoga i la psicòloga de l’Associació, les quals formen el departament psicopedagògic de l’entitat, han visitat totes les escoles que tenim adscrites a l’Associació. Així doncs, el contacte és directe i continuo en el temps.


  •     Mitjans de comunicació: El fet de fer un calendari amb esportistes famosos com en Carles Puyol, jugador del Barça així com en Marc Màrquez, motorista professional, fa que Down Lleida se n’hagi fet ressò en els mitjans de comunicació. D’altra banda, la televisió local TV Lleida, s’ha posat en contacte amb nosaltres per entrevistar joves i nois/es de l’ESO per fomentar aspectes inclusius i de normalització i donar així una visió més acostada a la realitat del dia a dia d’aquestes persones. Tots aquests fets fan que s’obri una oportunitat per fer un treball de sensibilització de la societat vers aquestes persones, la seva realitat i què podem fer per facilitar-los-hi la seva inclusió en entorns normalitzats.


  •     Ajuntament de Lleida: El fet de tenir diferents convenis laborals amb l’ajuntament comporta que aquest ens públic tingui joves amb síndrome de Down treballant dins d’aquesta entitat. Els membres d’aquest cos públic han pogut veure i conviure amb persones amb síndrome de Down i han vist la seva realitat fet que ha suposat una elevada sensibilització cap a la seva realitat. Aquest aspecte es pot potenciar fent altres propostes educatives que mirin cap a la sensibilització de la societat en general, però promogudes des de l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de l’Associació Down Lleida.



-Com es pot defensar cada amenaça?

  •   Falta de sensibilitat de la societat: L’Associació té programat diferents intervencions de sensibilització: Unitat Didàctica per primària i l’ESO, xerrades informatives a centres educatius, l’escola de pares, concursos escolars, etc. D’altra banda, aquesta amenaça es pot debilitar a través d’iniciatives com la que jo mateixa he proposat: el treball de les emocions. Amb aquest treball intern de les persones amb síndrome de Down, estem contribuint a que els infants amb síndrome de Down siguin més hàbils socialment i més competents emocionalment per a què la seva inclusió sigui el més normalitzada possible.
  •   Limitacions socialitzadores de les persones amb síndrome de Down: desenvolupar estratègies socials en les persones amb síndrome de Down amb intervencions com la programació emocional proposada.
  •   Limitacions comunicatives de les persones amb síndrome de Down: Promoure altres vies de comunicació que no només sigui l’oral i la verbal, com ara l’expressió no verbal, els dibuixos, la música, etc.
  •   Variabilitat del caràcter en les persones amb síndrome de Down: Reconduir situacions que es puguin donar en les diferents sessions que es duen a terme durant la intervenció.
  •   Variabilitat del ritme en les persones amb síndrome de Down: Adaptar-nos al ritme de treball dels infants, prioritzar allò realment important, escoltar els infants i reconduir els seus interessos cap al treball d’allò prioritzat.


ESTRATÈGIES:

- Estratègies ofensives:
  •       Conversa informal amb les famílies en acabar les sessions del Programa de Suport Educatiu.


- Estratègies defensives:
  •       Elaboració i posada en pràctica d’una programació d’educació emocional que va en coherència amb els objectius generals de l’Associació.
  •       La programació d’educació emocional està enfocada per donar eines i estratègies als infants amb síndrome de Down i així contribuir, des de l’altra banda, als programes de sensibilització que es promouen des de l’Associació.
  •       Aquestes eines i estratègies serviran per a que els infants amb síndrome de Down minvin la imatge estereotipada que té la societat vers ells perquè els farà ser més competents socialment i emocionalment.


- Estratègies de reorientació:
  •        L’Ajuntament ha donat una subvenció a l’Associació per llogar un local més gran on l’espai es pugui organitzar i gestionar de manera més òptima. No obstant això, no tenim prou diners per moblar aquest nou centre i per això s’han promogut diferents actes per tal de recaptar diners: concert solidari, loteria, calendari, etc.


-  Estratègies de supervivència:
  •        Promoure la nostra tasca per diferents mitjans: Internet a través de la pàgina web i el facebook, els mitjans de comunicació com és la televisió local, així com el telenotícies comarques i el programa els Matins de TV3, la premsa escrita i la ràdio, on els joves col·laboren en un programa de la COPE.
  •       Xerrades informatives a centres educatius per sensibilitzar els nens i nenes de l’edat dels infants que tenim al nostre càrrec perquè se’n facin càrrec de la realitat que viuen els seus companys/es.
  •         Ajustament del Pla de Treball al temps real que tenim per dur a terme la intervenció. Prioritzar allò realment important i que ens servirà per extraure conclusions significatives, útils i funcionals.



CONCLUSIONS:

El centre on he fet les pràctiques, com molts d’altres, té els seus punts forts i les seves debilitats que fan que els fonaments de la institució de vegades flaquegin. L’anàlisi DAFO ha permès adonar-me’n de quines són aquestes debilitats, i reflexionar al voltat de tot allò que podem fer per prevenir-les i/o afrontar-les. A trets generals podem dir que, a nivell personal aquest anàlisi m’ha servit per donar resposta als següents temes:

  •        La temporització de la meva intervenció durant el període de pràctiques.
  •        L’organització del material i les activitats proposades en la programació d’educació emocional.
  •        La relació amb les famílies.
  •        La relació amb la psicopedagoga.
  •        La relació amb els centres educatius.
  •        La intervenció amb els infants amb síndrome de Down.
  •        Com encaixo jo i la meva intervenció en la tasca de l’Associació.


A nivell de centre podem concloure que aquest anàlisi m’ha ajudat a comprovar certes accions que es duen a terme en l’Associació:

  •        Com afecten els factors externs en el treball de l’Associació.
  •        Com s’autogestiona aquesta entitat.
  •        Com es dóna  a conèixer l’Associació a la resta de la societat.