"Ens posem les piles!" Reunió amb els pares.

Dimecres 21 de setembre de 2011


Primera sessió del Programa de Suport Educatiu amb els infants de primària:


El dia 21 de setembre, tal i com s'indicava al calendari UOC, vaig començar les pràctiques a l'Associació Down Lleida. En aquest centre hi vaig dur a terme el meu primer pràcticum i ja coneixia la dinàmica que s'hi genera.


L'entrada al local va ser com el que m'esperava: molta gent i una càlida benvinguda dels seus components. Hi vaig trobar alguns dels treballadors socials, educadurs i psicòlegs que ja coneixia. També hi havia les famílies amb les qui l'any passat vaig compartir el Pràcticum I. Com no, la meva tutora també em va rebre entre esbufecs i una gran rialla. I és que la feina de l'Associació és frenètica i no té mai un minut de descans. Ara bé, el que més il·lusió em va fer fou el retrobament amb els "petits" del centre.


Els meus ulls es van meravellar en comprovar com havien crescut. Només havia passat un estiu i aquells nens i nenes estaven molt canviats: més alts, més prims, més guapos! Va ser fantàstic comprovar com se'n recordaven de mi, i l'abraçada que em van regalar. "Natàlia, cap a la classe" em va dir un d'ells. Ja tenien ganes de treballar!


L'Eva, la tutora, em comunicà que avui faríem reunió d'inici de curs amb els pares. Em va semblar una idea genial ja què l'any passat em vaig incorporar a mig curs i aquest procés de benvinguda no el vaig veure.


Ens vam situar pares, infants i professionals dins d'una aula, més aviat petita ja que l'espai a l'associació és una necessitat que ens manca. "Cares noves!" vaig pensar. I és que en aquella reunió vaig conèixer la mare d'una nena que mai havia vist. Segons la meva tutora, aquesta mare li ha costat molt assumir i acceptar que la seva filla presenta síndrome de Down. Ara semblava que estava disposada a fer el que calgués per ella.


Als nens i nenes (érem tres famílies) els vam dir la importància d'aquella reunió: "és una reunió de grans! I vosaltres sou en ella perquè ja sou grans! Haurem d'escoltar ben atents!" La canalla es va sentir especial, més grans del que eren, i van saber estar perfectament durant tota la reunió.


Els temes que vam tractar foren diversos: coordinació amb l'escola, intervenció de la logopeda, treball competencial i emocional, comunicació escola-família-Associació, promoure l'autonomia, escola de pares, etc.


El que més vam emfatitza des de l'Associació fou el fet que aquest curs començaríem a promoure l'autonomia dels infants i per això calia:

• assumir els riscos que pot comportar.
• assumir responsabilitats, algunes de fixes, com per exemple: regar les flors.

El punt que van destacar els pares, i que semblava preocupar més, fou el tipus de llibres, així com altre material (fotocòpies) que fan servir els nens i nenes a l'escola. Es queixen que sempre tindran llibres diferents, i que fan moltes fotocòpies, TOT DIFERENT! Els agradaria que al menys el material adaptat fos en color. La professional psicopedagoga va respondre que mirarien de començar a introduir dossiers progressius en llengua i matemàtiques. És un material adaptat a les necessitats d'aquests nens i nenes però sense ser tan diferent. Tot i així, amb la tutora ens proposem analitzar materials adaptats per fer arribar a les escoles.

Després de la reunió ens vam quedar a soles amb els "petits" per començar la primera sessió del Programa de Suport Educatiu del nou curs. Ens vam tornar a mirar als ulls, tots il·lusionats per retrobar-nos. I entre xiscles em van explicar que havien anat de colònies i que tenien un vídeo per ensenyar-me. Així era! Havien fet un lipdub de la cançó "Sense tu". Molt divertit! També vam visionar fotografies que els van servir de suport perquè la conversa s'engresqués.

El desenvolupament de la sessió va ser tranquil i amè. El temps de la sessió s'ha vist reduït a una hora perquè entra la logopeda. 

Vaig poder observar que dos dels infants havien millorat moltíssim! Quin canvi! Com si s'haguessin fet grans de cop. Però una altra nena, la que tot just havia conegut aquell dia a sa mare, es mostrava poc receptiva i a l'últim es negava rotundament a participar.

La meva tutora em va dir "Natàlia, aquí hi ha molta cosa "emocional" per treballar!"