Dilluns 26 de setembre de 2011
Primera sessió al despatx:
Els dilluns l’Associació està molt calmada. Només hi ha el grup d’oci i laboral voltant pel centre, però normalment les seves reunions es duen a terme als pisos compartits on habiten els nois i noies.
L’Eva, la meva tutora, m’esperava enfeinada com sempre. M’explica que tot l’equip professional està duent a terme un curs on-line per formar-se en la nova perspectiva cap on volen mirar les Associacions Down: l’autodeterminació i l’autoregulació. El curs, titulat com “Miradas de Apoyo” respon a la creació de programes centrats en la persona. Per això quan estàs per l’Associació tothom parla de PCP (Programa Centrat en la Persona). És cap a on han d’anar, cap al foment de l’autonomia total de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. L’Eva m’engresca a tafanejar el web i me’n dono compte que allò que es vol aconseguir amb l’autoregulació jo mateixa ho fomentaré quan dugui a terme la meva programació d’educació emocional. Em poso molt contenta i ho comparteixo amb l’Eva. Ella em diu “Per què et creus que em serveix que facis aquest treball!!!” Estic entusiasmada pensant que la meva feina serveix per quelcom útil i significatiu per l’Associació.
Bé, ens centrem per un instant en el meu projecte i l’Eva m’ensenya una web on puc trobar recursos d’educació emocional adreçats a nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge. La web es titula “Materiales Andujar” (http://orientacionandujar.wordpress.com/) i la veritat és que me n’adono que l’Eva m’ha confiat un gran tresor. Quina passada de recursos i materials! Quin munt d’idees noves i engrescadores!
L’Eva em fa desviar la meva mirada de l’ordinador (aquella web m’havia cridat molt l’atenció) i em diu que ens hem de posar mans a l’obra perquè aquella tarda teníem molta feina. Havíem d’avaluar un material adaptat que els havia arribat a l’Associació. Es tractava d’un llibre de “Ciencias de la Naturaleza”. L’autor és Víctor Fuertes Melón. I l’editorial és Nueva Comunicación. L’Eva em va dir que em mirés bé el llibre i anotés tot allò que em cridés l’atenció, tan els aspectes positius com els negatius. A posteriori li vaig exposar a l’Eva les meves troballes i ella anava dient el seu parer. Em va alegrar molt quan l’Eva em feia notar que el que jo deia l’interessava, que hi havia cosetes que jo proposava i ella no hi havia caigut. Hem va dir que es notava que era mestra, perquè la meva mirada era complementària a la seva. Per exemple, jo vaig dir que al principi del llibre no hi havia un lloc específic per escriure les dades personals de l’alumne, ella va dir que era una gran idea per tal de donar resposta als oblits que molts cops experimenten aquest alumnat. D’altra banda, l’Eva m’afilava la mirada psicopedagògica, fent-me notar aspectes que a mi se m’havien escapat en la meva observació individual.
La meva opinió d’aquest treball cooperatiu és realment molt positiva. Fou fantàstic poder tenir una bona estona parlant i treballant amb l’Eva (degut a que moltes vegades, per l’activitat frenètica que es genera a l’Associació, no tenim aquest espai per les dues). De veritat que m’ha agradat molt aquesta sessió, i així li vaig fer saber a la meva tutora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada