Divendres 23 de setembre de 2011
PRIMERA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT EDUCATIU AMB ELS INFANTS D'INFANTIL:
Avui en arribar a l'Associació m'he trobat als pares dels nens d'infantil i pre-escolar parlant amb la psicopedagoga. Ella els exposava l'opció de dur a terme una reunió grupal, com vam fer amb els nens i nenes de primària. Els pares han demanat explícitament dur a terme tutories individuals. Les han dut a terme quan la sessió ha acabat. No puc fer una valoració d'aquestes trobades per no haver-hi assistit.
En la sessió d'avui només hi havia un nen. Fa P5 en una escola concertada. Normalment en aquesta sessió solen haver-hi dos infants. Per tant, el treball que es realitza és molt individual. Durant la sessió he dut a terme l'observació participativa. He anotat aquells aspectes més rellevants que destacaria del treball emocional que es duu a terme. Posteriorment, aquestes anotacions serviran per comentar-les amb la tutora.
La psicopedagoga ha passat uns bits d'intel·ligència a l'infant. Hi havia imatges d'internet i d'altres pròpies de l'escola del nen. Ella les anomenava i el nen havia de repetir també. La sèrie consistia en elements de l'escola (la porta, la finestra, la taula, l'ordinador,...) L'infant no segueix la dinàmica i es queda observant les imatges.
Aquest nen normalment es mostra força apàtic. He pogut observar amb alegria que, físicament, havia crescut i es veia més gran. Però tot i així encara mostra moviments molt lents, que generen poca acció, i encara que hagi millorat en aquest aspecte, l'infant no mostra moltes ganes de parlar i seguir una conversa. Continua parlant a través de monosíl·labs: tí (sí) o bé no.
En un moment donat ha fet un dibuix lliure, a petició de la psicopedagoga. Ha dibuixat la família. Tots els membres eren allà, però especialment ell s'ha dibuixat molt gran i, com deia, "molt guapo". Aquest és un clar indicador que presenta una autoestima alta, tot i que per les converses que vaig mantenir l'any passat amb la família, es frustra quan veu que no pot dur a terme quelcom que es proposa.
La psicopedagoga proposa ara jugar a un joc amb poques normes. Ella és la reina i ell ha de copiar el que ella dibuixa. L'infant no segueix les normes i fa els gargots que vol. Ella insisteix. Ell prova tota l'estona de sortir-se'n amb la seva però la psicopedagoga li marca els límits. Sempre es busca el contacte amb la mirada, segons ella és important per fer entendre al nen el que es vol dir. Al final, el joc pot acabar seguint les normes. Però ha costat moltíssim!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada