Comencem a observar!

Dimecres 5 d’octubre de 2011

Segona sessió del Programa de Suport Educatiu als infants de primària:

Avui he pogut començar a dur a terme l’observació prèvia a la intervenció que faré. M’he marcat els següents ítems, en referència a la psicopedagoga, a observar:

•          Aspectes que la psicopedagoga utilitza per treballar la consciència emocional.
•          Aspectes que la psicopedagoga utilitza per treballar l’autoestima.
•          Aspectes que la psicopedagoga utilitza per treballar la regulació emocional.

Les conclusions que he extret de l’observació han estat:

CONSCIÈNCIA EMOCIONAL:

•          La psicopedagoga pregunta com estan els infants.

AUTOESTIMA:

•         Rialla sempre per part de la psicopedagoga.

REGULACIÓ EMOCIONAL:

•          Ús d’unes normes: a la classe ens assentem correctament, per parlar mirem els ulls.
•          La psicopedagoga acompanya els nens i nenes dolçament per fer el que cal: assentar-se bé, baixar la cama, ...
•          L’expressió de la cara de la psicopedagoga és seria i amb una mirada fixa quan vol que l’infant se n’adoni de la importància del que s’està dient. Sobretot, quan es vol emfatitzar que el que ha fet està malament.
•          Utilitza expressions curtes i concises, que els alumnes l’entenguin clarament i ràpidament. Per exemple: “Si tornes a picar em quedo jo el globus”.

Per part de l’actuació dels nens i nenes, he pogut observar que:

•          La nena que no té síndrome de Down però presenta un retard mental, crida l’atenció girant la cara i dient “mira la sang” que té en una ferida. Quan se li atura les activitats de joc lliure, s’enfada mostrant una conducta bastant incontrolable. Vol marxar, es despulla, crida, ...
•          Els altres tres infants, els quals presenten síndrome de Down, avui s’han mantingut tranquils i atents a la dinàmica.

L’Eva ha fet servir “Bits d’intel·ligència” en un moment de la sessió per tal de captar l’atenció i fomentar la memòria d’aquests infants. És el mateix material que va utilitzar amb els nens d’infantil (material escolar).

Per acabar la sessió d’avui, l’Eva ha dissenyat una activitat que fomenta la consciència emocional. Ha donat dos globus a cada nen/a, un de color verd i l’altre vermell. Ella ha dit la consigna “Els globus no són per jugar, són per treballar” i “El verd significa m’agrada molt, i el vermell no m’agrada gens”. Els nens primer han de pensar si allò que diu la psicopedagoga els agrada o no, després han d’escollir el color de globus que representa el que pensen i ensenyar-lo. Tot seguit comencem la conversa.

El resultat fou que als infants els va costar molt agafar la dinàmica. Ara bé, tots tenien clar què els agradava i què no. Tot i així, els jocs amb massa normes no acaben de funcionar en la seva totalitat. Cal que tingui aquest aspecte en compte a l’hora de dissenyar la meva programació.

Per organitzar-nos, cal fer sessions al despatx!

Dilluns 26 de setembre de 2011

Primera sessió al despatx:

Els dilluns l’Associació està molt calmada. Només hi ha el grup d’oci i laboral voltant pel centre, però normalment les seves reunions es duen a terme als pisos compartits on habiten els nois i noies.

L’Eva, la meva tutora, m’esperava enfeinada com sempre. M’explica que tot l’equip professional està duent a terme un curs on-line per formar-se en la nova perspectiva cap on volen mirar les Associacions Down: l’autodeterminació i l’autoregulació. El curs, titulat com “Miradas de Apoyo” respon a la creació de programes centrats en la persona. Per això quan estàs per l’Associació tothom parla de PCP (Programa Centrat en la Persona). És cap a on han d’anar, cap al foment de l’autonomia total de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. L’Eva m’engresca a tafanejar el web i me’n dono compte que allò que es vol aconseguir amb l’autoregulació jo mateixa ho fomentaré quan dugui a terme la meva programació d’educació emocional. Em poso molt contenta i ho comparteixo amb l’Eva. Ella em diu “Per què et creus que em serveix que facis aquest treball!!!” Estic entusiasmada pensant que la meva feina serveix per quelcom útil i significatiu per l’Associació.

Bé, ens centrem per un instant en el meu projecte i l’Eva m’ensenya una web on puc trobar recursos d’educació emocional adreçats a nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge. La web es titula “Materiales Andujar” (http://orientacionandujar.wordpress.com/) i la veritat és que me n’adono que l’Eva m’ha confiat un gran tresor. Quina passada de recursos i materials! Quin munt d’idees noves i engrescadores!

L’Eva em fa desviar la meva mirada de l’ordinador (aquella web m’havia cridat molt l’atenció) i em diu que ens hem de posar mans a l’obra perquè aquella tarda teníem molta feina. Havíem d’avaluar un material adaptat que els havia arribat a l’Associació. Es tractava d’un llibre de “Ciencias de la Naturaleza”. L’autor és Víctor Fuertes Melón. I l’editorial és Nueva Comunicación. L’Eva em va dir que em mirés bé el llibre i anotés tot allò que em cridés l’atenció, tan els aspectes positius com els negatius. A posteriori li vaig exposar a l’Eva les meves troballes i ella anava dient el seu parer. Em va alegrar molt quan l’Eva em feia notar que el que jo deia l’interessava, que hi havia cosetes que jo proposava i ella no hi havia caigut. Hem va dir que es notava que era mestra, perquè la meva mirada era complementària a la seva. Per exemple, jo vaig dir que al principi del llibre no hi havia un lloc específic per escriure les dades personals de l’alumne, ella va dir que era una gran idea per tal de donar resposta als oblits que molts cops experimenten aquest alumnat. D’altra banda, l’Eva m’afilava la mirada psicopedagògica, fent-me notar aspectes que a mi se m’havien escapat en la meva observació individual.

La meva opinió d’aquest treball cooperatiu és realment molt positiva. Fou fantàstic poder tenir una bona estona parlant i treballant amb l’Eva (degut a que moltes vegades, per l’activitat frenètica que es genera a l’Associació, no tenim aquest espai per les dues). De veritat que m’ha agradat molt aquesta sessió, i així li vaig fer saber a la meva tutora.

Avui toca amb els més menuts! Sessió amb Infantil.

Divendres 23 de setembre de 2011

PRIMERA SESSIÓ DEL PROGRAMA DE SUPORT EDUCATIU AMB ELS INFANTS D'INFANTIL:

Avui en arribar a l'Associació m'he trobat als pares dels nens d'infantil i pre-escolar parlant amb la psicopedagoga. Ella els exposava l'opció de dur a terme una reunió grupal, com vam fer amb els nens i nenes de primària. Els pares han demanat explícitament dur a terme tutories individuals. Les han dut a terme quan la sessió ha acabat. No puc fer una valoració d'aquestes trobades per no haver-hi assistit.

En la sessió d'avui només hi havia un nen. Fa P5 en una escola concertada. Normalment en aquesta sessió solen haver-hi dos infants. Per tant, el treball que es realitza és molt individual. Durant la sessió he dut a terme l'observació participativa. He anotat aquells aspectes més rellevants que destacaria del treball emocional que es duu a terme. Posteriorment, aquestes anotacions serviran per comentar-les amb la tutora.

La psicopedagoga ha passat uns bits d'intel·ligència a l'infant. Hi havia imatges d'internet i d'altres pròpies de l'escola del nen. Ella les anomenava i el nen havia de repetir també. La sèrie consistia en elements de l'escola (la porta, la finestra, la taula, l'ordinador,...) L'infant no segueix la dinàmica i es queda observant les imatges. 

Aquest nen normalment es mostra força apàtic. He pogut observar amb alegria que, físicament, havia crescut i es veia més gran. Però tot i així encara mostra moviments molt lents, que generen poca acció, i encara que hagi millorat en aquest aspecte, l'infant no mostra moltes ganes de parlar i seguir una conversa. Continua parlant a través de monosíl·labs: tí (sí) o  bé no.

En un moment donat ha fet un dibuix lliure, a petició de la psicopedagoga. Ha dibuixat la família. Tots els membres eren allà, però especialment ell s'ha dibuixat molt gran i, com deia, "molt guapo". Aquest és un clar indicador que presenta una autoestima alta, tot i que per les converses que vaig mantenir l'any passat amb la família, es frustra quan veu que no pot dur a terme quelcom que es proposa.

La psicopedagoga proposa ara jugar a un joc amb poques normes. Ella és la reina i ell ha de copiar el que ella dibuixa. L'infant no segueix les normes i fa els gargots que vol. Ella insisteix. Ell prova tota l'estona de sortir-se'n amb la seva però la psicopedagoga li marca els límits. Sempre es busca el contacte amb la mirada, segons ella és important per fer entendre al nen el que es vol dir. Al final, el joc pot acabar seguint les normes. Però ha costat moltíssim!!! 

"Ens posem les piles!" Reunió amb els pares.

Dimecres 21 de setembre de 2011


Primera sessió del Programa de Suport Educatiu amb els infants de primària:


El dia 21 de setembre, tal i com s'indicava al calendari UOC, vaig començar les pràctiques a l'Associació Down Lleida. En aquest centre hi vaig dur a terme el meu primer pràcticum i ja coneixia la dinàmica que s'hi genera.


L'entrada al local va ser com el que m'esperava: molta gent i una càlida benvinguda dels seus components. Hi vaig trobar alguns dels treballadors socials, educadurs i psicòlegs que ja coneixia. També hi havia les famílies amb les qui l'any passat vaig compartir el Pràcticum I. Com no, la meva tutora també em va rebre entre esbufecs i una gran rialla. I és que la feina de l'Associació és frenètica i no té mai un minut de descans. Ara bé, el que més il·lusió em va fer fou el retrobament amb els "petits" del centre.


Els meus ulls es van meravellar en comprovar com havien crescut. Només havia passat un estiu i aquells nens i nenes estaven molt canviats: més alts, més prims, més guapos! Va ser fantàstic comprovar com se'n recordaven de mi, i l'abraçada que em van regalar. "Natàlia, cap a la classe" em va dir un d'ells. Ja tenien ganes de treballar!


L'Eva, la tutora, em comunicà que avui faríem reunió d'inici de curs amb els pares. Em va semblar una idea genial ja què l'any passat em vaig incorporar a mig curs i aquest procés de benvinguda no el vaig veure.


Ens vam situar pares, infants i professionals dins d'una aula, més aviat petita ja que l'espai a l'associació és una necessitat que ens manca. "Cares noves!" vaig pensar. I és que en aquella reunió vaig conèixer la mare d'una nena que mai havia vist. Segons la meva tutora, aquesta mare li ha costat molt assumir i acceptar que la seva filla presenta síndrome de Down. Ara semblava que estava disposada a fer el que calgués per ella.


Als nens i nenes (érem tres famílies) els vam dir la importància d'aquella reunió: "és una reunió de grans! I vosaltres sou en ella perquè ja sou grans! Haurem d'escoltar ben atents!" La canalla es va sentir especial, més grans del que eren, i van saber estar perfectament durant tota la reunió.


Els temes que vam tractar foren diversos: coordinació amb l'escola, intervenció de la logopeda, treball competencial i emocional, comunicació escola-família-Associació, promoure l'autonomia, escola de pares, etc.


El que més vam emfatitza des de l'Associació fou el fet que aquest curs començaríem a promoure l'autonomia dels infants i per això calia:

• assumir els riscos que pot comportar.
• assumir responsabilitats, algunes de fixes, com per exemple: regar les flors.

El punt que van destacar els pares, i que semblava preocupar més, fou el tipus de llibres, així com altre material (fotocòpies) que fan servir els nens i nenes a l'escola. Es queixen que sempre tindran llibres diferents, i que fan moltes fotocòpies, TOT DIFERENT! Els agradaria que al menys el material adaptat fos en color. La professional psicopedagoga va respondre que mirarien de començar a introduir dossiers progressius en llengua i matemàtiques. És un material adaptat a les necessitats d'aquests nens i nenes però sense ser tan diferent. Tot i així, amb la tutora ens proposem analitzar materials adaptats per fer arribar a les escoles.

Després de la reunió ens vam quedar a soles amb els "petits" per començar la primera sessió del Programa de Suport Educatiu del nou curs. Ens vam tornar a mirar als ulls, tots il·lusionats per retrobar-nos. I entre xiscles em van explicar que havien anat de colònies i que tenien un vídeo per ensenyar-me. Així era! Havien fet un lipdub de la cançó "Sense tu". Molt divertit! També vam visionar fotografies que els van servir de suport perquè la conversa s'engresqués.

El desenvolupament de la sessió va ser tranquil i amè. El temps de la sessió s'ha vist reduït a una hora perquè entra la logopeda. 

Vaig poder observar que dos dels infants havien millorat moltíssim! Quin canvi! Com si s'haguessin fet grans de cop. Però una altra nena, la que tot just havia conegut aquell dia a sa mare, es mostrava poc receptiva i a l'últim es negava rotundament a participar.

La meva tutora em va dir "Natàlia, aquí hi ha molta cosa "emocional" per treballar!"

En què consisteix el meu segon Pràcticum?

El semestre passat vaig cursar el Pràcticum I en l’Associació Síndrome de Down de Lleida. Les pràctiques van consistir en la descoberta i l’anàlisi d’aquesta entitat a través de l’observació sistemàtica. És per aquest motiu que el Pràcticum II anirà vinculat amb el primer, tot seguint la història del centre i de les persones que hi formen part. Així doncs, les vivències de l’any passat serviran de fil conductor per experimentar-ne de noves i trobar, a la fi, nous reptes per assolir. Amb aquest entusiasme, vam acordar amb la tutora del pràcticum de l’Associació, dur a terme un Programa d’educació emocional adreçat als infants que el semestre passat vaig conèixer i que vaig gaudir treballant amb ells.

Els objectius principals de la intervenció són els següents:

·    Observar i analitzar com es treballa l’educació emocional en l’Associació Down Lleida.

·    Cercar informació sobre la intervenció en educació emocional en els infants amb síndrome de Down.

·       Dur a terme una programació en educació emocional.

·       Recopilar les activitats dutes a terme per realitzar un banc de recursos emocionals.

És per tots aquests objectius que m’he plantejat que he decidit titular el projecte d’aquesta manera:

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS INFANTS AMB SÍNDROME DE DOWN.

Intervenció des del Programa de Suport Educatiu de l’Associació Down Lleida.

El Pràcticum resta dividit en cinc fases les quals tenen la següent dedicació horària:

• Fase 1: Aproximació a l’escenari d’intervenció (10 hores)

-          Observació directa i participativa de les sessions de suport educatiu d’infantil i primària.

-          Anàlisi del tractament de l’educació emocional en les sessions de suport educatiu de l’Associació.

• Fase 2: Primeres actuacions (16 hores)

-          Elaboració de la programació en educació emocional.

• Fase 3: Ajustament del pla de treball (6 hores)

-          Possibles modificacions de la programació havent-ho consensuat amb la tutora de referència de l’Associació.

-          Ajustament del calendari a les tasques que s’han fet i les que encara queden pendent.

• Fase 4: Intervenció i implementació del pla de treball (36 hores)

-          Aplicació de la programació al grup d’infantil i al de primària.

• Fase 5: Reflexió, avaluació i propostes de millora (7 hores)

-          Avaluació de la programació.

-          Reflexió al voltant de la pràctica educativa.

-          Propostes de millora i prospectiva de futur.